Saturació de postureig

Els professors ja estan farts d’aguantar joves que no volen i no tenen cap ganes d’estudiar. Persones que potser el seu futur està en un lloc lluny de les aules, però com no tenim una solució per aquestes cada dia més nombrosos casos els tanquem en una aula i els entretenim en alguna cosa per passar el temps, però per poca cosa més. Potser durant aquest estacionament personal algun cas aïllat es pot salvar, però també pot resultar que una persona que tenia un comportament normal acabi caient en aquest pou sense sola que no porta enlloc.

Tenim una societat que no passa el seu millor moment, començant amb les famílies que hi ha noves formulacions que cada cop aposten per situacions més conflictives. El problema de l’habitatge, la convivència, la immigració, la salut, el cost de la vida amb altres temes estan provocant una evolució molt més ràpida que no pas el sistema pot assimilar. Aquests fets provoca que cada dia hi hagi més alumnes que necessitin una atenció social que l’actual sistema no pot atendre en totes les seves dimensions reals.

Llavors tota aquesta situació està agreujada per uns salaris congelats des del 2011 i una alternança de governs de caràcter neoliberal que han anat fent canvis i més canvis en els decrets que regeixen el sistema públic educatiu que la societat no  ha tingut temps de pair.

Un sistema que no vol penalitzar els pitjors alumnes perquè no caiguin en una espiral negativa de conseqüències imprevisibles. Abans hi havia alternatives per persones que no volien estudiar que en molts llocs al final els ha sortit millor que no estudiar una carrera i acabar amb un contracte d’auxiliar administratiu en un museu. Aquestes persones que abans optaven per aprendre un ofici ara són minoritaris. Perquè hi ha moltes empreses i similars que agafen tot aquest personal amb molts números per caure descatalogats  i els porta a fer cursos de qualsevol cosa amb un nom bonic per acabar on estava abans de començar, però ja sense esperança. Negocis que han aparegut en aquesta societat on hi ha molts interessos per contentar. S’ha de quedar bé amb tothom i repartir molts diplomes que justifiquen continguts més que dubtosos. Aquest postureig que ens fa admirar les caixes i ja no ens preguntem que hi ha dins. Sabates o potser estan totalment buides, realment plenes d’aire i d’interessos de persones que han fet el seu modus vivendi aprofitant tot aquest sistema de façana, però sense contingut i sense interès real que es pugui redirigir per on toca.