Estiu, ja hi som

Reiteradament, potser una mica massa per la nostra salut mental, ens han repetit de manera immisericorde, i han repetit fins a la sopa que entravem a l’estiu amb una primera onada de calor. I això certament et posa en alerta per seguir les indicacions de les autoritats però també et provoca un neguit permanent que et genera més malestar encara. Ha estat doncs un principi d’estiu calent.

La revetlla de Sant Joan va ser especialment sufocant, ara en diuen tòrrida.

Però ja venim d’una primavera calenta i moguda.

Calenta meteorològicament parlant però calenta també socialment.

En el camp educatiu les escoles ja han tancat les portes per l’alumnat. Proliferen aquest dies això de les graduacions. Una cerimònia en que l’alumnat que tanca algun cicle de l’educació celebren aquest final i alhora celebren també el que calgui. Abans aquests actes tan formals eren gairebé un patrimoni exclusius de les escoles d’elit però ara s’ha generalitzat i així els nois i noies tenen la seva festa, volen lluir  les seves millors maneres i gaudir d’un final d’algun tram educatiu. Tot i que segons expliquen les vagues han perjudicat  aquestes celebracions però tampoc els ha importat gaire. Això, el conflicte no s’ha tancat i per tant també ha ajudat a escalfar l’ambient. Curs tancat, conflicte obert. Ja es presagia un principi del vinent curs mogut sinó hi ha al llarg de l’estiu i es mantenen, les creiem, obligades negociacions que ajudin a resoldre el conflicte. Desarborats els sindicats principals per la negativa del personal a subscriure un preacord i amb la constitució de múltiples assemblees -que poden ser sobiranes però també fàcilment esbiaixades- ara costarà trobar interlocutors vàlids que representin el col·lectiu. Per tant caldrà cercar alguns intermediaris que intentin apropar posicions. I aquí el Consell escolar de Catalunya sense que li pertoqui aquesta feina si que de manera no oficial ni determinant podria fer de pont pel diàleg.

El mateix President del Consell Escolar de Catalunya, Joan Manuel Del Pozo, es referia al conflicte i ha assenyalat que s'està vivint una situació inèdita on els sindicats inclouen demandes de canvi de model polític que escapen de les seves competències laborals. També destaca que per solucionar-ho cal recuperar la serenitat, la confiança i aplicar un ritme de diàleg més lent. Ambient doncs caldejat a principi d’estiu veure’m si s’inflama mes...

Un altre front calent  és el de la justícia, casos que van amuntegant-se, ara un Jutge Peinado expedientat pel CGPJ, per una astracanada formal però no entren en el fons de l’assumpte de si hi ha hagut acusacions sense provar fruit de l’especulació del jutge. El cas Kitchen que va seguint amb noves notícies sobre l’ús de la policia patriòtica del PP, sense que el ministre Fernández Díaz no recordi res, la memòria és efímera, i va pujant de to del cas Rodriguez Zapatero amb joies o sense ha significat una garrotada on fa més mal, a la seva honradesa i tot plegat fa que tot s’escalfi, i molt a punt de començar a cremar l’ambient polític. I la cirereta ha estat la condemna pel cas Koldo i Abalos, els ha caigut una bona tunda, però el corruptor no només, per cantar, ha estat premiat sinó que es quedarà amb el que ha guanyat il·legítimament (Agafa el diners i corre).

Feijóo que va clamant al desert i vol que altres li facin la feina, el PSOE contra les cordes però encara rabiüt per tornar-s’hi i altres fen campanya per les espanyes per candidatures unitàries. L’escalfor va dilatant les neurones i tot plegat pot fer un pet una aglà.

I si mirem una mica més enllà, ja la temperatura està per sobre dels límits del que seria tolerable i pot també sobrepassar el que raonablement es pot aguantar. Míssil amunt, míssil avall, ara obro l’estret d’Ormuz, ara el tanco, tractats de penjar i despenjar i la decisió clar de Netanyahu d’arrasar a sang i foc el Líban, element que sembla és basic pels acords de pau. Trump marxarà amb la cua entre cames, malgrat llenci les fanfarronades clàssiques de que havent perdut es proclama guanyador.

Hi ha qui li retreu que el món està pitjor que abans de començar uns atacs que serien el principi de la fi del règim del aiatol·làs.

En fi cremarà al foc de l’infern.     

Ens aconsellen beure, refrigerar-nos i trobar espais d’ombres. Seguirem els consells, caldrà refrigerar-nos però també caldrà fer-ho mentalment ja que l’allau d’informacions que ens van caient una darrera l’altre sense temps per pair-les ni per analitzar-les ens fa pujar la temperatura, el cap ja treu fum.

I podríem seguir parlant d’afers enrevessats que van guanyant temperatura... No cal, ja ens ho sabem.

Abans esperàvem l’estiu com una època, que malgrat les temperatures ja “apretaven” però no tant, tot plegat s’alentia, ara agafa una tendència a allargassar-se, el ritme s’acompassava al temps de descans fins a la tardor. Estiu era temps de relax, temps de tranquil·litat i reposat. Lectures, tour, buscar la fresca, llargues sobretaules de vespres i nits...

En fi tot ha canviat i l’ambient cada cop més enrarit.

Enyorem, de veritat, aquell dolce far niente que tant havíem fruit…