Sobre els incendis forestals

Incendis. Incendis intractables, inextingibles. Incendis de 4ª, 5ª generació... Aquests darrers dies i lamentablement sembla que va en augment, aquestes són les paraules que ens inunden des de pràcticament tots els mitjans de comunicació. El territori, el país, és crema. I entre els comentaris i les noticies de les milers d’hectàrees cremades, consumides pel foc, emergeixen les veus dels tècnics i tècniques especialistes i dels polítics responsables intentant donar les explicacions necessàries perquè la ciutadania pugui entendre que està passant i pugui, si es pot, tranquil·litzar-se.

Segurament podríem estar d’acord en la diagnosi del que està passant i perquè passa. Quatre elements principals (que caldria abordar per separat i més en profunditat): el canvi climàtic, per tant l’escalfament global, les sequeres, la desertització. La manca de manteniment i de gestió forestal dels boscos. L’abandonament dels terrenys agrícoles i de la producció de proximitat. I també, podem posar al mateix sac, la manca de recursos materials i humans per a fer front a aquesta nova situació.

On potser ja no tindrem tant consens serà en les possibles solucions. En els punts de vista i anàlisi del que cal fer per a combatre aquests incendis.

Sens dubte que anant al origen de la problemàtica, ens calen polítiques fermes i responsables per a lluitar contra el Canvi climàtic. Polítiques que ens ajudin per una banda a mitigar-lo i per altra a adaptar-nos a la nova realitat planetària que ens aclapara. Tècnics i especialistes porten anys i panys posant sobre la taula la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils causants de l’efecte hivernacle, de potenciar les energies renovables, de gestionar els residus de manera sostenible, d’impulsar el consum de proximitat i evitar els llargs desplaçaments de les mercaderies, etc etc. De construir nous models de ciutats i d’habitatges amb la mínima repercussió possible sobre el clima, sense envair les grans zones arbrades, i a fomentar el transport públic per damunt del cotxe privat.

Una altra dels grans debats es la gestió forestal. Perquè no es fa?. Qui ha de ser el responsable. Ras i curt. La majoria de boscos, de terrenys forestals i/o de muntanyes son privats. I com que els propietaris al·leguen no tenir suficients recursos per abordar la gestió (explotació forestal, neteja del sotabosc, aclariment, etc ) i l’administració diu que no es poden gastar recursos públics en terrenys privats... Doncs així anem. Incendi rera incendi. Doncs si aquesta és la qüestió, fàcil. Cal passar tota la massa forestal, tots els boscos a titularitat pública. Els boscos son necessaris per la vida i la salut del planeta. No podem permetre que el que és necessita per viure estigui en mans privades. Seria molt bonic que els propietàris i propietàries fessin donació d’aquests bens ambientals preuats i no haver d’anar a l’expropiació.

I sobre l’agricultura? Ja fa temps que algunes persones sàvies van explicar que una de les millors eines per a fer front als incendis forestals era el conreu agrícola, els espais treballats i cuidats que representen tallafocs i creen discontinuïtat entre les masses forestals. Per tant el que cal es tenir tot un seguit de persones, tot un cos de treballadors i treballadores que la seva feina sigui la de treballar la terra i mantenir viu el sol agrícola. Un cos a càrrec de l’administració que serien els Jardiners del bosc. Com que desgraciadament estem abandonant el consum de proximitat, i cada vegada la nostra alimentació es basa en productes que venen d’arreu del món, la finalitat dels jardiners del bosc no seria la de produir (que també) sinó la de mantenir els espais agrícoles ordenats.

I finalment, sobre els mitjans. Amb la proliferació creixent d’incendis necessitem augmentar i millorar els mitjans humans i materials destinats a la prevenció i a l’extinció dels incendis. Segurament, la seva quantitat vindrà determinada també per l’èxit o el fracàs de les mesures anteriors. Sigui com sigui ens calen més camions, més mitjans aeris i més personal humà. Ben preparat i ben remunerat. Ens cal un exercit (de bombers) preparat per les emergències, per la defensa de la terra i per lluitar contra l’enemic que és el foc.

Ara bé, com diria Josep Pla “Escolti, i tot això, qui ho paga?”.

Doncs s’apliquen  les  receptes socialcomunistes bolivarianes. Cal pagar més impostos per atendre la gestió de la comunitat i les necessitats de la majoria de la ciutadania. Impostos que naturalment han de pagar en major quantitat els que més tenen, les gran fortunes immorals no es poden lliurar de col·laborar en favor del bé comú i les classes més desfavorides.

Cal reduir la despesa en armament, en militarisme i en defensa (és evident que és desproporcionada i no representa una necessitat o demanda social, i que no estan definits els “enemics” que ens poden atacar. Reduir l’armamentisme i destinar els recursos a la prevenció i gestió ambiental dels incendis.

Cal nacionalitzar tots els boscos i espais naturals. Passar-los a titularitat pública.

I finalment, i això val també per altres temes i situacions, cal una gestió més eficient dels recursos públics. No sobren funcionaris i treballadors públics (la gestió pública, social, comunitària, demanda persones preparades) , però si, és podrien reduir administracions. No sembla gaire eficient, que en un mateix territori es solapin estructures, ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, Diputacions, Comunitats Autònomes, Estat, Unió Europea.....Potser amb menys “jefes” i més indis tindríem millors resultats.

En fi. Pensem-hi . Abans que el foc ens deixi sense país.