Mirar-nos per construir país

Hi ha qui entén el país principalment com una història que cal mirar enrere. Nosaltres creiem que Catalunya també es construeix mirant endavant. I, encara més important, mirant-nos als ulls.

Quan ho fem, quan deixem durant un moment les etiquetes, els orígens o les diferències, descobrim una realitat molt senzilla: tenim moltes més coses en comú de les que sovint ens volen fer creure.

Volem una casa on poder viure. Una feina digna. Temps per a nosaltres i per a les persones que estimem. Volem cuidar i que ens cuidin. Poder formar una família, sigui com sigui aquesta família. Fer plans. Tenir esperança. Poder imaginar un futur millor per als nostres fills i filles.

Aquestes aspiracions són avui una de les bases més sòlides sobre les quals construir Catalunya.

Per això, aquesta Diada, des dels Comuns reivindiquem que la qüestió nacional i la qüestió social no poden caminar per separat. No hi haurà un país cohesionat mentre l’accés a l’habitatge sigui una angoixa per a milers de famílies, mentre els salaris no permetin arribar a final de mes, mentre els serveis públics pateixin manca de recursos o mentre existeixin desigualtats enormes entre barris, municipis i territoris.

Defensar Catalunya és també garantir el dret a l’habitatge i combatre l’especulació. És defensar una sanitat i una educació públiques fortes. És disposar d’un transport públic que funcioni i acabar amb anys de deficiències injustificables a Rodalies. És avançar cap a una transició energètica justa, preparar les nostres ciutats davant els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic i abandonar projectes del passat, com l’ampliació de l’aeroport del Prat.

I defensar Catalunya és també defensar els seus municipis. Els ajuntaments som la primera porta a la qual truca la ciutadania quan necessita ajuda per l’habitatge, les cures, la mobilitat o els serveis socials. Necessitem municipis forts i una nova Llei de Finances Locals que garanteixi recursos suficients i estables. Perquè el país també es construeix des dels barris, les places i els carrers.

Però hi ha avui una altra batalla decisiva per a Catalunya: la defensa de la convivència.

Les extremes dretes intenten convertir les nostres diferències en fronteres interiors. Volen dividir-nos entre els que han nascut aquí i els que hi han arribat després, entre els que parlen una llengua o una altra, entre qui té un cognom o en té un altre.

És una recepta antiga i perillosa: buscar culpables entre els que menys tenen perquè ningú no miri cap als responsables de les desigualtats.

Nosaltres defensem exactament el contrari.

Haver nascut aquí o haver-hi arribat després explica d’on venim, però no ha de decidir fins on podem arribar junts. Catalunya sempre ha estat un país construït amb moltes procedències, moltes històries i moltes veus. I continua sent plenament vigent aquella idea que forma part del millor del catalanisme popular: és català qui viu i treballa a Catalunya.

Això significa defensar el català com a llengua pròpia del país, garantir-ne el coneixement i l’ús social i, al mateix temps, entendre la diversitat com una fortalesa de la societat catalana, no com una amenaça.

Som un sol poble amb moltes veus.

I aquesta idea no s’atura a les nostres fronteres. Catalunya ha estat històricament un país compromès amb la pau i la solidaritat. Avui hem de continuar alçant la veu davant la vulneració dels drets humans, davant les guerres i davant l’odi. A Gaza, a Ucraïna, al Sàhara Occidental o allà on els pobles reclamen llibertat i dignitat, cal continuar defensant els drets humans, el dret internacional i el multilateralisme.

En un món on creixen els autoritarismes, el racisme i els discursos que ens volen enfrontats, necessitem recuperar una paraula que pot semblar antiga però que és profundament moderna: fraternitat.

La fraternitat és entendre que la llibertat pròpia depèn també de la llibertat dels altres. Que una societat només és forta quan ningú no queda enrere. Que no hi ha futur construït sobre la por.

Per això volem una Catalunya que confiï en ella mateixa i en la seva gent. Una Catalunya diversa, feminista, ecologista i socialment justa. Una Catalunya amb un autogovern fort per millorar la vida de la ciutadania i amb municipis amb recursos per garantir drets.

Una Catalunya que no pregunti permanentment d’on vens, sinó què podem construir plegats.

A Vilanova i la Geltrú ho expressem d’una manera molt senzilla: volem una ciutat per viure-hi. Una ciutat on tothom pugui tenir casa, feina, comunitat, espais públics dignes i oportunitats per imaginar el seu futur.

I aquesta és també la Catalunya que volem.

Perquè Catalunya no és només una història que hem rebut. És una història que continuem escrivint cada dia.

Aquest Onze de Setembre, mirem endavant.

I, sobretot, mirem-nos.

Vilanova, una ciutat per viure-hi.
Catalunya, un país per viure-hi.

Bona Diada.

Comuns Vilanova i la Geltrú