Joan Huguet: “En 30 anys la verema s’ha avançat 30 dies pel canvi climàtic”

P -El canvi climàtic us ha perjudicat molt?

R -Moltíssim. Hi ha una gran preocupació, però també cal dir que per a nosaltres, com a pagesos, això no és la fi del món. Continuarem fent vi, com tota la vida, perquè ens hi va el sou, la pell i el patrimoni. Passa que, perquè no sigui la fi del món, s'han de prendre algunes mesures. Perquè, per exemple, en 30 anys s'ha avançat la verema 30 dies. La mateixa parcel·la on aquest any hem collit el 28 d'agost, fa 30 anys l'havíem collit el 28 de setembre.

P -Per què la vinya brota abans?

R -Perquè ja no tenim les primaveres fresques que teníem.

Molt bona collita, però al final ha faltat aigua

P -Aquest any, la collita ha estat bona?

R -Molt bona, perquè feia quatre mesos que no plovia. No hi ha hagut fongs aquesta primavera, amb la qual cosa la collita és saníssima. Però, què ens ha faltat? Una mica d'aigua al final. L’agricultura és això, dos i dos no són mai quatre. Estàs treballant amb la naturalesa i t'has d'adaptar.

P -Cal regar la vinya?

R -Crec que hem de conservar la vinya en el secà, perquè no tenim aigua per a tots. Hi ha gent que rega la vinya. No està prohibit regar-la, però si tots ens posem a fer pous per regar la vinya, s'acabarà l'aigua. Ja s'està acabant. Si el govern ha de fer un dia prioritats per a l'aigua, lògicament, primer seran les persones. Després, les piscines pels turistes, que tant de rebombori creen. A continuació, els animals, ja que les granges gasten molta aigua. En acabat, l'horta, que ens dona un menjar necessari, i la fruita, que també és indispensable. I l'últim quin és? L'últim és la vinya.

P -D’on podria sortir aquesta aigua?

R -No regarem la vinya a menys que fem unes dessalinitzadores impressionants amb l'aigua de mar per poder regar totes les vinyes de Catalunya.

P -Us fa falta més unió entre vosaltres per poder pressionar i aconseguir aquestes dessalinitzadores?

R -Per demanar aquestes coses hi ha prou unió. Però la unió no la tenim per anar a vendre. Per demanar, tothom s'uneix i som-hi tots. A l'hora que has d'anar a vendre una idea, un producte, o una zona, llavors aquí tenim diferències: un cava val 3, 4 o 5 euros en un súper i un Corpinnat en val 15 o 20. De la mateixa zona, teòricament, i el mateix mètode. Però un té sostenibilitat, és ecològic, s'ha collit a mà, és envellit, és molt bo.

Joan Huguet explica que la competició entre grans empreses, allò que es va dir ‘la guerra del cava’, responia a una dinàmica empresarial que era fer grans volums de vins i caves, grans exportacions. Inundar el món de cava. D’aquesta divisió el cava en va sortir perdent.

P -Després, el 2018, ve la descatalanització de les dues grans empreses del cava. Raventós Codorníu ven el 68% de l’empresa al fons d’inversió The Carlyle Group, dels Estats Units, i la família es queda amb el 32%, aproximadament. El març del mateix any, Freixenet ven el 51% al grup alemany Henkell i, el març del present any, li ven la resta. Això significa un canvi brutal del sector del cava?

R -Ja es veia a venir. És la despersonalització total perquè els amos ja no són de casa, ja no són del territori on es fa el cava. Abans érem famílies, ens vèiem a Sant Sadurní o a Vilafranca, hi havia certa proximitat. Ara, és una cosa totalment desvinculada. Uns grups d’inversors, que fan el seu negoci, i el dia que se’n cansin ho vendran a qualsevol altre.

P -En quines coses es nota aquesta despersonalització?

R -Per posar un exemple, l’any passat, amb l'excusa de la sequera, van deslocalitzar la producció. Amb la mateixa ampolla del cava, la mateixa imatge, però sense posar-hi el nom cava. 40 milions d’ampolles.

Els tres anys de sequera

P -Us heu recuperat ja dels anys de sequera?

R -Hem tingut tres anys amb una sequera brutal, de 1921 a 1923. De sequeres sempre n'hi ha hagut, perquè tenim un clima mediterrani. Però una sequera tan prolongada com aquesta ningú en recorda cap, excepte una a finals del segle XIX en la que es morien els ceps. No ho saben exactament, però és possible que també hi tingués alguna cosa a veure la fil·loxera que es va produir abans. Però, veure morir un cep per sequera, no hi havia cap avi ni cap besavi ni cap ratatataravi que ho hagués vist mai.

Un 10% de ceps, morts per la sequera

P -Quants ceps se us van morir per culpa de la sequera?

R -Aquí a casa, se’ns van morir el 10% dels ceps. És moltíssim. Els ceps joves, quan arriben les primeres pluges després de la sequera, agafen de seguida l'aigua i se salven. En un any, l’aigua baixa mig metre o vuitanta centímetres. Les arrels dels ceps joves l’agafen, però les dels ceps vells, a més profunditat, no. Els ceps vells tenen un sistema reticular (en forma de xarxa) molt profund. Són fantàstics perquè sempre fan la mateixa qualitat. Però, quan reben una sequera, el primer any avisen, i continuen tirant per sota. El segon, encara tiren per baix però no tan bé. Però si arriba un tercer any de sequera, s’assequen totes les arrels. Quan finalment arriba l’aigua, triga anys a baixar a dos o tres metres de profunditat. I no els arriba a temps i es moren.

P -A més, deu ser un daltabaix econòmic.

R -Estem acostumats a oscil·lacions bèsties, perquè un any no plou i l’altre tens 400 o 500 litres d’aigua. Ara, collites bones, després malalties. Has de comptar que cada any perdràs un 10% de la collita. Fa dos anys va haver-hi un mosquit verd, que mai havia arribat aquí. Hi havia humitat i va començar a posar-se a les vinyes. Van apareixent coses i t'has d'anar adaptant. Després, el míldiu. L’any 2020, que va ploure tot el que no va ploure el 21, 22 i 23, cada setmana aigua. Hi ha companys que van perdre més de mitja collita.

P -La convicció ecologista l’has tingut sempre?

R -No. L’he anat madurant. Vaig veure que als camps, tota la vida s’havien usat fems d’animals com a adobs i funcionaven bé. Però els anys 70, la indústria química estava creixent i els seus productes s’utilitzaven sense discussió als camps de cereals que a causa d’això es van salinitzar. En canvi, la terra de la vinya era molt més frondosa, retenia millor l’aigua. Calia tirar enrere. Ara, la DO Penedès és ecològica 100%, però són només 5.000 hectàrees de les 30.000 que té tot el Penedès. Nosaltres sense cap producte químic, ni un. Amb moltes més feines, més riscos i menys rendiment. Però fem un producte bo i, sobretot, plenament saludable. Cosa que els que usen productes químics no poden dir.

Falsejant la “producció sostenible”

P -Quina és la postura de la Generalitat sobre els adobs químics al camp?

R -Ara la Generalitat vol fer la “producció agrària sostenible”, que vol dir utilitzar al camp productes químics amb un cert control de l'administració. Permeten posar al camp productes químics i en diuen “producció agrària sostenible” falsejant el llenguatge. Fa anys que milers de pagesos estem fent una producció ecologista, que permet tenir els sols i els rius nets, i ara la Generalitat posarà un segell que reconeix com a sostenible un producte que farà servir tota la química del món. A  casa la vam deixar, ja fa 30 anys.

Optimisme sobre el futur del cava

P -Ets optimista pel que fa al món del Cava? Tirareu endavant amb aquestes petites agrupacions o la potència d'aquests tan grans se us acabaran menjant?

R -Soc optimista perquè aquí al Penedès el pagès té una capacitat d’aguantar bestial. Serà l'últim que arrencarà les vinyes. Abans les arrencarà tota Europa. I no cal dir Argentina, Chile o Austràlia, on són inversions forasteres d'alemanys, americans, francesos, italians, espanyols. Aquests, a la que perdin un duro, arrencaran i adeu. En canvi, aquí tenim una cultura que és que només sabem fer vinya. I això pot semblar una ruqueria, però és molt important perquè serem els últims a arrencar vinyes.

P -Acabarà passant?

R -No. Està baixant el consum de vi i d'alcohol, s'han d'arrancat moltes vinyes al món perquè avui sobra vi. França està arrencant milers i milers d’hectàrees cada any, subvencionades. El govern francès està donant 4.000 € per hectàrea a qui arrenca la vinya.

P -Llavors es pot dir que la vinya catalana i espanyola té més futur que la francesa?

R -En general, sí. Per què? Per les persones. Ni pel clima ni pel producte que fem, només per les persones.

P -També el jovent se n'està apartant, no?

R -Això sí, que baixa el consum queda claríssim. El jovent passa el dia al gimnàs. I les ganes de treballar minven. Abans, a cada cantonada hi havia una església. Després hi va haver una oficina bancària. I ara hi ha un gimnàs. És el signe de tres generacions. Els avis, els nostres pares i nosaltres. Esglésies, oficines bancàries i gimnasos. Abans, plegant de treballar: “Va, fotem una copeta”. Hi va haver una socialització tangible. Ara, el telèfon mòbil, tothom té un univers allà dins. Això ens està fent un mal impressionant. I després, la dictadura de l'estètica. Venen a fer una visita a les caves i només estan per les selfies. “Per favor, que estic parlant, que us explico històries”. I tot són selfies.

P -Malgrat tot, aguantareu?

R -Encara estem aguantant, però costa. Les rendes són molt baixes, a menys que embotellis i això et dona per viure. Però produir només raïm per vendre... S'arrencaran vinyes. Sobren vinyes i el raïm s’ha de pagar millor. Si no, passa això, que els joves no volen continuar l'ofici del pare. Prefereixen fer-se funcionaris o bombers. Saben que només treballaran 35 hores. Els policies municipals a Catalunya, amb tots els respectes, es jubilaran als 57. Un guàrdia de poble ara es jubila als 57.

P -També deu haver-hi coses positives.

R -En positiu, haig de dir que estem en una zona genial per fer vins, amb el clima mediterrani que tenim, que és perfecte, ja que al Mediterrani és on va néixer el vi. Tenim problemes, però pocs, i molts menys costos i riscos per produir raïm que al nord. Ja no som un país del Tercer Món. Tenim els mitjans necessaris per fer un producte de moltíssima qualitat. Allò que ens falta és comunicació, explicar com n’és de bo el vi i el cava que tots plegats estem fent.