CCOO diu que el decret d'oficina judicial és una mesura simplement electoralista

L'aposta per una nova oficina judicial per a tota l'Administració de justícia estatal ve de la profunda reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que es va realitzar en 2003, que opta per un sistema de serveis comuns en lloc d'oficines judicials aïllades. El desenvolupament d'aquesta llei havia de realitzar-se per les Comunitats Autònomes amb competències transferides en matèria. El govern ha decidit aprovar aquest decret set anys després que la norma estatal li permetés fer-lo, a prop d'acabar la legislatura i per descomptat sense temps per a posar-lo en pràctica i per tant responsabilitzar-se dels enormes problemes per a la ciutadania que suposarà un model inadequat.

CCOO vam valorar positivament el pas del sistema d'oficina judicial aïllada al de serveis comuns coordinats, però el Decret aprovat aposta únicament per les macrooficines gegantesques en què el funcionari deixa d'estar especialitzat i de tenir control sobre el procediment concret per a passar a ser un esglaó d'una "cadena de muntatge processal".

En lloc de tendir a l'especialització per matèries, com es ve fent amb la dedicació única d'alguns jutjats a matèries com mercantil, família, incapacitats o violència sobre la dona, i crear serveis comuns especialitzats amb plantilles formades i amb experiència, s'opta per crear immensos serveis comuns amb enormes plantilles fàcilment traslladables d'un lloc a un altre. A Barcelona, per exemple, es barregen en un únic servei comú, instrucció, penal, menors, vigilància penitenciària o violència sobre la dona. També s'inclouen en el mateix servei comú amb centenars de funcionaris matèries tan dispars com procediments mercantils i de família. CCOO creiem que amb l'únic objectiu d'estalviar plantilles, però sense que, per descomptat, es vagi a produir una millora en el servei públic.

Quant als suposats plans pilots, CCOO vam denunciar que els serveis comuns generals creats, bàsicament reprodueixen, però amb plantilles insuficients, els serveis comuns que venien existint des de fa més de quinze anys en ciutats com Madrid o Barcelona, i que no entenem com no s'havien creat ja que la competència ja existia. Els únics dos plans pilots realment nous, amb els quals CCOO ja es va mostrar en desacord, són les àrees d'execució penal i civil d'Hospitalet i de Vilanova i la Geltrú, on per descomptat la pendència (endarreriment) no ha millorat en absolut; prova d'això és l'absència de dades referent a això en tots els comunicats del Departament de Justícia.

El Decret, ara per ara, és un esquelet nu impossible de posar en pràctica al no haver-se negociat ni aprovat les relacions de llocs de treball que permetin que funcioni en la pràctica.

Finalment CCOO denuncia la falta de negociació efectiva del Decret. Creiem gravíssim que no s'hagi recollit en el text aprovat ni una sola de les desenes de propostes presentades per CCOO, ni les presentades pels altres sindicats representatius en l'Administració de Justícia.