No tot està perdut

La noticia és doblement encoratjadora ja que els sis productes inclosos fins ara, venien de la regió del Penedès-Garraf, força activa en aquest tema, denotant una certa manca de tremp gastronòmic a la resta del territori català. El mateix que passa a la resta de l’estat espanyol on Catalunya i Euskadi –com no, també peonera en temes gastronòmics- comencen a estar acompanyades gràcies a les Balears, que incorporen un parell de productes a l’arca.

Ara només queda que nosaltres, els consumidors finals per qui aquesta gent treballa, els fem costat. Comprant els seus productes, cuinant-los i divulgant-ne les excel•lències. Entre la gent que sap apreciar un bon producte i que el valora fins el punt de pagar-lo més car, amb un somriure als llavis i convençut que no serà entesa per tothom.

Perquè hi haurà qui li retregui elitisme mentre puja al cotxe per anar a esquiar a Baqueira. Com hi haurà qui l’acusi d’insolidaritat amb el tercer mon per no comprar productes solidaris que intenten afavorir una pagesia idèntica a la nostra. Com si la caritat ben entesa no comencés pels més propers.

Cal superar aquestes crítiques. La qualitat, com la caritat, no té perquè estar lluny de casa nostra. Cert que la podem trobar arreu, però aquest arreu no exclou el nostre entorn més immediat. Ja va essent hora de bandejar aquell complex històric que feia bo tot el que venia de fora i donava al que feiem nosaltres el valor d’un rave.

És tan senzill com aturar un moment aquesta folla cursa de consum i destriar el gra de la palla. Vingui d’on vingui. També de casa nostra.