Emprenedors i/o autònoms

El primer en pronosticar-ho va ser el de la Generalitat i uns dies desprès el del govern central en el tancament de les jornades econòmiques de Sitges, no obstant les dades oficials varen ser el dia quatre d’aquest mes, tal i com deia el Sr. Rajoy.

No es que sigui una mala noticia que baixi l’atur, es molt bona, però aquest no es el tema. El tema és que els qui interpreten aquestes xifres ho fan perquè porten l’aigua al seu propi moli, d’igual manera que quan ho fan al tancament de l’any, quan el deute el passen el mes de gener perquè l’inflació no sigui tan negativa, per així poder reduir l’ IPC i no tenir que abonar uns diners a pensionistes i jubilats per la pèrdua de poder adquisitiu. En definitiva, maquillen les xifres per poder estafar els ciutadans legalment.

Però bé, centrem-nos amb l’atur. Els que hem tingut l’habilitat o no, de ser autònoms per experiència, sabem que en la temporada d’estiu sempre s’ha hagut de menester més mà d’obra, però també es cert que quan l’estiu s’acaba, aquest llocs de treball s’han acabat, i que amb els anys aquesta temporada d’estiu cada cop ha estat més curta.

Per tan, rebenta molt que aquests polítics que ens han demostrat abastament que no saben crear llocs de treball, tot el contrari, es facin seva les dades de creixement de treball d’aquest mes de maig, quan la realitat es que, un cop més son els propis autònoms els que per si sols, son els que donen treball i els que aguanten el país. Els pocs que queden.

Com es pot sortir i dir que les dades de l’atur son bones gracies a les polítiques dels nostres governs? Quins collo..... El que han de dir es que gracies a les seves polítiques tenim tant d’atur, i estem tant desencantats i tenim la moral per terra. Gracies a les seves polítiques, no generem confiança a ningú, ni entre nosaltres mateixos.

Ser autònom no es fàcil, per els greuges comparatius que sempre hem tingut amb vers els treballadors del règim general, ni convenis, ni atur, fa pocs anys ni prestació social, davant de l’empresa sempre responíem amb el nostre patrimoni, i tot i axó, encara som la possibilitat del nostre país de treure’l d’aquest forat que polítics i banquers ens han posat.

Esta clar que som un país majoritàriament de serveis, però no ens enganyem, la majoria dels que tenim que donar aquest servei som en els propis europeus, i si aquests no tenim poder adquisitiu per fer vacances o viatja per plaer, tampoc podem crear llocs de treball, es per el que entenem tots com el peix que es mossega la cua.

Com a ex autònom que he estat amb més de quaranta-cinc anys, proposo als futurs emprenedors, com ara s’anomenen (a mi no m’agrada), que no confieu en aquells polítics que diuen que volen ajudar, heu de fer aquelles coses que voleu fer, teniu que creure en vosaltres mateixos, res d’estudis de viabilitat, de mercat, ajudes als projectes, etc. que prediquen les administracions, tot son collonades per guanyar vots i poder recuperar aquells diners que l’administració a prestat en forma de molts conceptes que amaguen la realitat.

Així que endavant futurs autònoms, no emprenedors, les coses per el seu nom, i per la vostre intuïció no per la d’aquells tècnics ni polítics que mai s’han hagut de guanyar les garrofes amb el seu propi esforç, ni posant en risc el seu patrimoni, si no que viuen a costa dels problemes dels demés. Com poden assessorar de coses que no han exercit. Això em fa pensar en aquells capellans que uns dies abans de casar-te et donaven lliçons de com tenies que afrontar al matrimoni. Com podien fer-ho, si ells tenien prohibit de casar-se, o no? Tot teoria. Siguem més pràctics.