El PP en contra dels catalans, siguin o no de Catalunya

També fa temps que intenta tallar de soca-rel tot allò que té caire catalanista i que està mirant de recuperar a marxes forçades aquells territoris d’influència catalana on encara hi manté alguns governs. Aprofitant la seva majoria absoluta estatal, els populars pressionen els governs autònoms de València i les Balears perquè segueixin al peu de la lletra les directrius que marca el full de ruta de la FAES.

Personalment, em ve a la memòria aquell episodi en què el govern del PP de València va entrar en polèmica amb el de Catalunya per la reciprocitat dels canals de televisió. Durant un temps, els valencians podien veure TV3 i els catalans podíem veure Canal 9. La tallada de les emissions de la televisió catalana va ser el primer cop mortal perquè aquestes dues terres tan agermanades perdessin un vehicle bàsic de vinculació per primer cop en la història després de la mort del dictador.

Un altre cas molt recent ha estat el protagonitzat pel govern de les Illes quan va expressar la seva intenció de canviar el nom oficial de Maó pel de Mahón. No em direu que no són ganes de buscar merder on no n’hi ha, oi? Una altra acció inequívoca es va produir aquest setembre quan el govern Bauzá es va posar en contra tota la comunitat educativa balear -amb les famílies dels alumnes al capdavant- davant la seva voluntat de reduir l’ensenyament en llengua catalana. I no em direu que a Catalunya no ho han provat manta vegades, amb l’aprovació de la nova Llei LOMCE com a últim intent que, alguns, qualifiquen de definitiu. Esperem que no!

Jo crec que la gent que composa aquests governs deu tenir el seu entorn més proper a la lluna. Com poden anar pel carrer amb la cara alta? Avui, possiblement, poden eludir la gent del carrer gràcies als automòbils oficials pagats per tots els ciutadans però demà, quan ja no siguin al govern, de debò pensen que ningú els hi dirà el nom del porc? Però bé, aquest tipus de gent passa de tot i de tots.

L’actuació més sonada –descarada- duta a terme amb nocturnitat i traïdoria va tenir lloc el 28 de novembre a les 12.19 h. amb el tancament de la ràdio i la televisió pública valenciana Nou –antigament, coneguda com a Canal 9. I el més greu de tot plegat és que passin aquests fets tan greus sense cap conseqüència.

Segons el govern del PP valencià, el tancament ha vingut motivat davant la negativa d’acceptar una sentència judicial que obligava a readmetre els treballadors que havien estat acomiadats en un ERO que ara s’ha demostrat irregular. Segons el president Fabra, al cost econòmic que això representava era impossible d’assumir i actualment existeixen altres prioritats envers els ciutadans. Veritat o mentida?

El president Mas diu que no vol ficar-se ja que són problemes d’una altra comunitat. Personalment, reconec que no estic d’acord amb ell. Crec que en tot allò que sigui malmetre la cultura i la llengua hi hem d’estar en contra i fer-ho palès, vingui d’on vingui. També ha dit que a Catalunya no passaria mai el que ha passat a València. Torno, humilment, a discrepar del que diu el meu President.

El Sr. Mas, avui president de la Generalitat de Catalunya, no ens pot garantir que mai tindrem un govern del PP atès que aquesta qüestió només és a les mans dels ciutadans que resideixen a Catalunya. En conseqüència, demanaria a tothom que féssim una reflexió a partir del que està passant en els llocs on hi ha un govern del PP. Si els que viuen i treballen a Catalunya som catalans, pel bé de la nostra nació, no hem de deixar que a Catalunya ens governin els hereus del dictador.

Amb l’ànim de ser optimista, un dia vols pensar que les coses poden millorar. Però fets com els que passen a València –d’aquí varen sortir els tancs d’en Tejero el 23-F- et fan pensar que el sistema democràtic que tenim és molt feble, que està agafat amb pinces i que som a les mans de persones que amb un simple decret poden destruir la feina d’anys sense que succeeixi absolutament res. Fins que un dia, això sí, algú estigui tan emprenyat que passi alguna de grossa. Llavors ens estranyarem i ens preguntarem com ha pogut ser?

Les persones tenim uns límits i em nego a claudicar només perquè hem de ser tolerants, democràtics i respectar el resultats que surtin de les urnes. Tot això està molt bé, però davant de polítics que ens governen i que actuen en contra del que van dir que farien, amb accions que són del tot antidemocràtiques com les que he anomenat, què hem de fer als ciutadans? Amagar el cap sota l’ala? Així els hi ha anat als treballadors, informadors i periodistes de Canal 9 que han callat durant anys per salvar el cul! 

A voltes arribes a pensar que els politics estan en política per espatllar, embolicar, avorrir i trencar els acords. Ja sé que el que tenim actualment, dintre del dolent, és el millor; però hi ha coses en què més valdria que els politics no s’hi fiquessin ja que no solucionen res, ni serveixen per res i són només instruments per cobrar dietes sovint injustificades. Un exemple el tenim amb la comissió pública de RTVV on el control polític no ha servit de res. O potser sí, qui sap si això no és el principi d’una RTVV privada. RTV-Fabra & amics. Temps al temps.