Procés

Un cop més ens volen 'salvar' violentament

Jordi Cuyàs i Soler 02-11-2017 9:51 Lectures 1707
Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs arriben a l'Audiència Nacional aquest matí. ACN/ Rafa Garrido

Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs arriben a l'Audiència Nacional aquest matí. ACN/ Rafa Garrido

És evident que hi ha dues visions del que es vol que sigui Catalunya: una part d’ Espanya sotmesa a les elits que la controlen (ja sigui per que es vol això o ja sigui per que es pensa que no hi ha més remei) o un país independent que pugui fer el seu camí encara que s’equivoqui però cansat de no poder desenvolupar tot el seu potencial.  Fins aquí res que no sapiguem des de fa molt de temps.

El que s’està posant de relleu en aquesta fase del procés d’emancipació de Catalunya és que la gran diferència entre les dues visions, que se suposa que totes dues volen el millor per Catalunya i la gent que hi vivim, no és tant sols en l’objectiu final sinó, sobretot, en la manera d’aconseguir-lo. Els partits polítics que creuen que el millor per Catalunya és seguir dins d’ Espanya (PP, PSOE/PSC, C’s i extrema dreta) estan disposats a utilitzar la violència de tot tipus (judicial, econòmica espantant a les empreses, policial, presons, la por escampada pels mitjans de comunicació, grans multes, coaccionar als funcionaris, dir mentides, deixar fer als “incontrolats”,...) per aconseguir-ho; el fi, que és la “unitat d’ Espanya”, justifica els mitjans com s’ha vist clarament en tot un seguit d’actuacions d’abans i després del 1 d’octubre. Segueixen la vella pedagogia de que “la letra con sangre entra”, encara que facin mal; volen “salvar” Catalunya encara que l’hagin de matxucar en tots els sentits.

En canvi els que volem que Catalunya pugui decidir el seu camí no estem disposats a sacrificar-la per aconseguir-ho; la volem viva, pròspera, lliure. Per això no volem cap violència ni res que hi pugui fer pensar. Tindrem “paciència, perseverança i perspectiva” com va dir el President Puigdemont, però sempre preferirem, com la mare que es disputava un fill amb una altra a la que el rei Salomó proposava de partir-lo pel mig, que Catalunya no pateixi i vagi fent la seva via, que se’n sortirà si treballem plegats i amb ganes. Per que tenim ja la República, encara que per desenvolupar; d’això en sabem molt la gent del Penedès, que ja tenim la Vegueria però encara no s’ha concretat sobre el terreny.

Hem passat uns dies de desconcert, però comencem a veure que la lluita no violenta per tots els mitjans a dins i a fora del país, si la fem units, s’ imposarà. Ells són els que  porten la por; nosaltres hem de ser els que portem la il·lusió i l’empenta, encara que a curt termini sembli que ens guanyen, convençuts que tal i com fem el camí serà el lloc on arribarem.

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Des que l'any 2006 la llei antitabac va prohibir fumar a l'interior bars i restaurants, molts establiments han optat per dotar de calefacció les seves terrasses a l'aire lliure. Es calcula que una terrassa amb quatre estufes en marxa 8 hores al dia emet tant CO2 com viatjar en cotxe 350 quilòmetres.

Què et sembla la prohibició de les estufes a les terrasses dels bars que algunes ciutats han començat a aplicar?


Malament