Realitat sadurninenca

Continuem en la degradació de la via pública a Sant Sadurní. La veritat sigui dita, la meva intenció era no publicar fins passades les eleccions municipals. També dir, que els lectors no es prenguin les meves cartes com a “negatiu”, doncs intento transmetre la “realitat” del moment. I malauradament la degradació de la via pública, es un fet.

Ara s’apropen les eleccions, i els governants s’aboquen al carrer. No només a Sant Sadurní, a tot arreu. A mi en preocupa, però, la meva vila, “la realitat sadurninenca”. La conservació, el manteniment, la neteja, la sobrietat, la elegància. I tinc de dir, amb tristesa que a Sant Sadurní no es compleix tot això.

Instal·lacions esportives insuficients, manca de locals, edificis decaients, places deixades. A tall d’exemple, la gent que fa patinatge artístic ha de anar fora. Fasina Can Guineu, carrer Sant Pere, herbes al costat. Vestuaris camp de futbol, no es poden dutxar degut a l’antihigiènic dels barracons. Falta posar “pas elevat” al carrer de les Harpies. I així, un llarg etcètera ...

La vila vol, Sant Sadurní necessita, un govern que “governi”, uns regidors i regidores que s’esforcin i treballin, i un alcalde que vetlli per el seu poble (no tanta foto).

En definitiva, aquesta és “la realitat sadurninenca” que ens situa a la comarca, com una població bruta, trista, desemparada.