Ensenyament

L’escola rendida a Google

Jordi Larregola 28-05-2019 16:55 Lectures 628

Un dels senyals inequívocs que estic envellint malament és l’esparverament davant situacions que el comú dels mortals troba normals, perfectament admissibles. A la meva àvia també li passava. Escoltava les notícies amb expressions de fàstic incontrolables que ens feien riure a tots els més joves adaptats al sistema. Tenia una estranya intolerància a la violència que la feia proferir insults a l’aire i escopinades a terra, mentre que per a nosaltres ja era habitual dinar amb relats d’atemptats i imatges de guerres. A mi, m’angoixa la tolerància a la incoherència. Que es pugui defensar una cosa i la seva contrària alhora i en el mateix sentit em desmunta els esquemes mentals assentats laboriosament als circuits neuronals. Em trobo indefens davant una onada de discurs descontrolat contra el qual no puc oposar les lleis de la lògica. Jo creia en elles.

Perquè, a veure, no havíem d’estar molt a l’aguait amb tot el que fa referència a les dades dels alumnes? a la seva privacitat? Hem arribat a un punt que muntar un aniversari es pot convertir en un turment burocràtic, per no parlar de penjar fotografies dels alumnes a pàgines web o llençar descuidadament a la brossa exàmens corregits d’anys anteriors. Tot això s’ha de gestionar amb una cura hospitalària, una discreció eclesiàstica. La llei de protecció de dades fa que emportar-se a casa uns treballs per corregir sigui un acte sospitós que cal manejar com una paperina de nitroglicerina.

Ara bé, si es tracta de la identitat digital tot és una altra cosa. A l’empresa Google o a les diferents plataformes de suport a l’educació se’ls pot donar tot. Tot. Regalat -precisament a elles que viuen i fan negoci de les nostres dades!- a canvi d’unes eines -útils però potser no imprescindibles- per digitalitzar les aules “gratuïtament”. L’historial escolar dels alumnes, els seus treballs, les seves converses, les seves qualificacions… Tot el pack pot acabar als servidors d’una empresa. Amb molt de gust els concedim qualsevol privilegi a canvi d’un programari que ens facilita la feina però que alhora ens la sotmet en part als seus paràmetres.

Reconeguem que, almenys en part, davant de les pantalles perdem bona part de la nostra capacitat de crítica. Ens embruixen; ens fascinen de manera molt semblant a com atrapen els adolescents i joves. Ens deixem fer. Però el problema és meu, ja ho sé. Probablement a vosaltres això us ha provocat un somriure com a mi me’l provocava la meva àvia.

Pols de guix

Jordi Larrégola

Jordi Larrégola

El món vist amb ulleres de mestre

http://polsdeguix.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres