Ensenyament

Infància i adolescència sedentària

Jordi Larregola 30-09-2019 17:01 Lectures 536

A Wall-E, una genial distopia d’animació de la factoria Pixar, els éssers humans sobreviuen en una immensa nau a l’espai exterior. Com que fa generacions que hi sojornen amb totes les comoditats, amb tota la tecnologia possible per facilitar la vida i sense cap necessitat d’exercici físic, han desenvolupat una atròfia muscular, una obesitat i una mandra vital que els torna absolutament inútils; incapaços ni tan sols d’exercir una mínima autonomia funcional. Els robots els alimenten, els cuiden, els venten i els acomboien en una eternitat feliçment infantiloide.   

Fa gràcia perquè el món d’avui, ben al contrari, rendeix culte a la imatge corporal. Els ciutadans encara terrícoles van al gimnàs, surten amb la bicicleta, corren, caminen, fan pilates, zumba, spinning, aqua-gym, running, i una llista inacabable de propostes suoroses en anglès. No descansen en el seu objectiu de tenir un cos fibrat, tens, metal·lúrgic, des del bíceps femoral fins al lòbul de l’orella, des dels bessons fins a l’escrot. Per això podria sorprendre que estudis com el de la Gasol Foundation indiquin que més d’una tercera part dels infants i joves espanyols pateixen obesitat o sobrepès. Encara més, dues terceres parts no fan exercici ni una hora diària, que és la recomanació de l’OMS. Paradoxalment, de pares apol·linis surten fills invertebrats.

Contràriament a l’extensa dedicació física dels seus progenitors, els nostres infants i joves passen gairebé tres hores diàries davant d’una pantalla de les moltes que tenen a l’abast, quantitat que s’allarga fins a les quatre hores i escaig en cap de setmana. Potser mai arribaran a ser com els exiliats de la nau de Wall-E, però porten camí de tenir uns músculs del dit polze més desenvolupats que els de John Rambo i una presbícia prematura que els convertirà en talps abans dels quaranta.

Les propostes de solució passen, com gairebé sempre, per l’escola. I, per una vegada, no em genera cap rebuig sinó tot el contrari. Des de l’escola podríem garantir una hora d’exercici físic diari, sigui a partir d’una major dedicació horària a l’educació física com a tal, o bé, incloent en el currículum la pràctica d’algun esport col·lectiu. És cert que cada cop que s’inclouen més hores de X, significa que hi haurà menys hores de Y, ja ho sabem, l’horari escolar no és gens elàstic. No obstant, els beneficis que comportaria una major activitat física en edats escolars compensen sobradament que ens perdem alguna horeta d’altres matèries. Si és que tenir els joves tancats i asseguts tantes hores no pot ser bo! I que quan arribin a casa tornin a seure davant d’una pantalla, òbviament tampoc. Les famílies sembla que podrien fer més també en aquest aspecte. Potser és que estan al gimnàs i no ho veuen.

Pols de guix

Jordi Larrégola

Jordi Larrégola

El món vist amb ulleres de mestre

http://polsdeguix.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres