Carnaval 2020

Per fi s’han trobat el Capità Enciam i el Caramel

Sixte Moral 08-12-2019 18:40 Lectures 1235
Caramels a la plaça de la Vila. Eix

Caramels a la plaça de la Vila. Eix

Hi ha algunes generacions que van conscienciar-se de com reciclar i com millorar els residus per evitar contaminació i malbaratament de recursos amb el Capità Enciam, un personatge que parodiava els gran superherois del moment amb gestos i vestuari semblant a un nou Superman i tenia com crit de guerra «Els petits canvis són poderosos». El Capità Enciam va, ben segur, generar una consciència entre els més menuts de que el combat ecologista –potser llavors no se’n deia així- era un combat fonamental en un món que començava a veure’s amenaçats per l’actuació, un pèl -molts pèls- irresponsable per part de la gent en general i encara més d’alguns en particular.

Un dels aspectes que feia més patxoca i que segurament ajudava a la conscienciació era que el Capità enciam no imposava, no amenaçava, no renyava ni castigava sinó que exposava, adaptava sempre una posició reflexiva i didàctica intentant convèncer més que vèncer.

La magnitud de la tragèdia de la contaminació i els seus costos humans i materials ha deixat la seva bona voluntat en això, voluntat i bona. I potser ha servit d’exemple d’actuacions generals i de posició individual, de feina de cadascú davant el repte de no seguir emmerdant el planeta encara més dels que ja ho està.

No sabem si el Capità Enciam ha estat l’inspirador de la modificació de l’ordenança municipal que farà que el caramel ecològic o ecoramel amb un embolcall biodegradable (l’embolcall és un bio plàstic compostable i degradable -com poden ser-ho les bosses compostables per a la fracció orgànica de la brossa domèstica- i substitueix la parafina (que és un plàstic derivat del petroli) la qual s'utilitza com embolcall dels caramels estàndard. Entre les característiques d'aquest bio plàstic hi ha el fet que en ser un material compostable pot ser degradat per bactèries. Així mateix, per fora té una capa molt fina amb característiques tèrmiques determinades que li garanteix les qualitats sanitàries exigides per al producte en qüestió. Web Ajuntament). Sigui d’ús obligatori en les comparses del 2020 i també el canvi en l’ordenança  preveu sancions pels comparsers que no l’utilitzin. Però tranquils com tantes vegades de moment aquestes sancions no s’aplicaran per tant, segueix la barra lliure.

El dubte és que no sabem com es comprovarà aquets ús, cada entitat posarà un controlador que resseguirà les parelles per comprovar quins caramels tiren.... i si no són ecos se’ls immobilitzarà?

La proposta –benvinguda proposta!- Te el suport de la FAC, com no podria ser d’altre manera i també ha rebut un suport per la majoria dels partits polític menys C’s.

Potser els regidors/ores de C’s que van criticar que l’ajuntament "pretengui sancionar qui no utilitzi l'ecocaramel, però no hi ha cap intenció de sancionar ni de com es controlarà que els comparses portin caramels ecològics" no són partidaris del Capità Enciam i del seus postulats. O potser no el coneixen prou....

Encara que sigui una petit canvi si aquest és multitudinari ben segur que serà important.

Vam conèixer algunes dades importants seguint el debat o bé llegint les cròniques aquí mateix.

Així sabem que es van llençar per carnaval entre 110 i 140 tones de caramels d’aquests 25 va ser d’ecològics, la voluntat seria que el 2020 en siguin 30. Un petit però valuós pas.

La voluntat és que els plàstics no arribin al mar. El cost per evitar-ho amb neteja intensiva (i no sempre eficaç) costa 55.000 €.

Tots plegat sembla que té un però... com sempre els  maleïts diners, l’ajuntament amb bon criteri deixarà de subvencionar aquest caramels i això segons explica la regidora pot costar entre 7/8 € per parella (tres infusions o 4 cafès, res, misèria) i manifesta que “el preu baixarà quan es vagi augmentant l'oferta i la demanda". Això no m’ho crec quan més demanda hi hagi serà més car, ja coneixem el percal...

De tota manera potser per comptes de caramels podríem tornar a popularitzar els “confites” que apareixen al Qüestionari Zamora sobre la ciutat cap allà el 1790 o el tradicional i enyorat guixot (llençat pels nostres avis) que al dir de l’Oriol Pi de Cabanyes “és un grumoll de matèria ensucrada que té una superfície rugosa, amb arestes punxegoses com la clofolla de la castanya. El nom li ve, és clar, de "guix" perquè pel color i la textura, recordava aquest material. El guixot és un grum de pasta de sucre, de superfície no polimentada, irregular, de mida de castanya més que no pas d´ou. El producte devia ser fet de manera artesanal, no pas seriada. Per això dic que em sembla més primitiu que el confit (o més bast, més barat). O això és el que em sembla.»

I si hi posem menys sucre i més farina o altres potingues emmerdaran menys el terra i segur que es podrà netejar millor. Si més no el plàstic no arribarà al mar. Pujaran això sí els traus al cap, les arestes dels guixots són potencialment agressives, perilloses, contundents i malfactores... però tot sigui per evitar la contaminació...

I encara més 50.000€ per la neteja, una morterada necessària..... i cada cop més carrers bruts perquè hi ha més comparses i s’estén com els tentacles d’un pop per la ciutat.

El Carnaval s’ha anat innovant –fruit de la seva crisi permanent- i han aparegut o transformant actes. El dissabte al matí es va crear una nova actuació carnavalesca amb l’anomenat acte esportiu , alguns passaran a la història per la seva projecció encara que poc esportiu com la cursa de braus que va portar de corcoll a les autoritats que no sabien si prohibir-ho o no abans de que es fes. El Mossos van venir a obrir expedient i van marxar amb un pam de nas i amb l’expedient entres les cames... O altres com la cursa de veracreus que va ser prohibida per l’autoritat competent del moment i la prohibició per comptes de ser denunciada i explotada va ser, ara en diuen blanquejada, assumida per nyerros i cadells i va demostrar una estranya connivència entre poder i   organització.

Ara podríem establir també que el dilluns de Carnaval hi hagués un acte esportiu que podria anar de netejar els carrers que entre tots i totes hem emmerdat. L’ajuntament hi posa els estris i els comparsers i comparseres i les entitats hi posen la feina i a fregar els carrers i deixar-los nets com una patena. l’Entitat que netegi més metres se li atorga una placa al mèrit es penja a la façana del local social i endavant. Seria com una mena de cúrling a la vilanovina fregant per fer marxar el que quedi dels caramels  

Netejar el que s’ha emmerdat també és una mostra de civisme col·lectiu.

Ho provem? Algú s’hi apunta?

I per acabar celebrar, i molt, que aquell Caramel que fan els infants el dissabte en una rua a la tarda abans de les comparses s’hagi trobat amb el Capità Enciam sorgit de la memòria i junt ajudin a fer un petit pas endavant. Una trobada imprescindible per millorar el nostre carnaval.

Ara només ens cal que l’ajuntament convidi a la jove Greta Thunberg al balcó el dia del Carnaval per conscienciar-nos una mica més.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres