Re-industrialitzar el Penedès

El monstre ha despertat. Feia temps que es venia venir. Des de principis de segle l’Administració Autonòmica ha projectat sobre el Penedès, en previsió de l’evident desastre econòmic, plans i projectes per enquibir-hi la tant vanagloriada logística asiàtica. Es preveia la desaparició de les poques industries grans del territori? Provablement no ens ho esperaven amb la magnitud que està succeint. El que sí està clar és que, tot i ser ‘una mort anunciada’, ens ha agafat a tots amb els pixats al ventre.

Complicat re-fer les coses, quan aquestes s’han gestat malament des del principi dels temps. Que vol dir re-industrialitzar? No és fàcil anar a cercar indústries noves quan les que, fins ara estan aquí, aparentment consolidades des fa molts anys, marxen. Algú ha fet l’esforç d’analitzar a fondo l’origen d’aquestes decisions de fugida en massa del territori? Algú sap perquè la prestigiosa indústria del vi i del cava, que ha mantingut ben alt el nivell de l’economia, sobretot de l’Alt Penedès, comença a trontollar? i què dir sobre la rica història de l’industria tèxtil i del cuiro de la Conca d’Òdena, que fa anys intenta re-muntar? o quan les cendres del foc d’encenalls del turisme de la costa daurada i les segones residencies, de les extensíssimes urbanitzacions que colonitzen les muntanyes marítimes o no, fa temps que han fet figa i s’estan convertint en una ciutat dormitori penjant del fil metropolità?

Ara, a corre-cuita, es comença a demanar una solució urgent. Volem curar el malalt sense saber quin mal pateix, només veiem els efectes immediats: les indústries marxen i es demana re-industrialitzar! Tranquils, no us impacienteu! la Generalitat està preparant terrenys logístics a tort i a dret, des de l’Arboç a la Conca d’Òdena, passant per Cal Vies. Dintre de poc, aprovat el Pla Territorial -o inclús abans- tindrem moltes parcel·les buides per enquibir-hi grans zones logístiques, i tots contents! El que no tindrem és una auditoria territorial com cal. No és la tasca del Pla, et diuen. La seva missió és portar a terme l’execució de les necessitats urgents de la macro-regió i dotar de continuïtat al corredor logístic Àsia-Europa.

Però, contradictòriament, el Pla no preveu el tren de mercaderies -l’inexistent Eix Mediterrani-. Els milers de contenidors diaris, que van de Shangai a Rotterdam i de Madrid a la Jonquera, que faran parada i fonda aquí, a les grans “Penedès Logistics Intermediate Platforms”, seran transportats en tràilers i camions, a través d’autopistes i carreteres i, com col·lapsaran la circulació, està previst el quart cinturó -l’Autovia A-7- de Masquefa al Vendrell.

Que contaminen? I què! No voleu llocs de treball pels aturats que generen aquestes industries? Cap i la fi, poca gent és conscient de la prioritat de fer front a la crisi climàtica.

Ara ja sabem, per les evidències dels projectes desenvolupats -seguir qualificant sols industrials quan les indústries marxen; insistir, malgrat l’oposició del sector del cava, de perllongar el 4art. Cinturó pel Penedès- que el Pla Territorial no té cap intensió de posar atenció en estudiar els mals del Penedès, ni trobar remei a les seves malalties. Aquesta voluntat de negar una bona intervenció al Penedès ve reforçada per la indiferència, sobre la proposta del Territori, de crear un Parc Agroalimentari Penedesenc, tot i les òptimes condicions i posició per fer-ho. O abandonar l’urgent necessitat d’un bon transport públic ferroviari modern. Més aviat sembla cercar un remei pal·liatiu -Penedès: intermediari de logística global- abans no dictamini la seva mort anunciada: la desaparició del paisatge, l’única taula de salvació que dóna sentit a l’autèntic Penedès econòmic.

Pau Batlle Solé
Arquitecte-Urbanista-Paisatgista
SOSPENEDÊS