Corrupció a l’escola segura?

Estic francament sorprès de la poca incidència de corrupteles en l’àmbit escolar en aquests moments estel·lars del copdecolzisme sistèmic. Acabo de llegir que aproximadament cinc-cents alts càrrecs catalans s’han passat pel seu electe entrecuix la cua per vacunar-se. És el costum. Han arribat al cim a empentes i punyalades i el cim és un lloc estret i solitari. Ara que hi són, només faltaria que pillessin el bitxo i els haguessin d’ingressar en un hospital públic d’aquests que ells mateixos van retallar, ple de personal sanitari amb motius sobrats per planejar una venjança. A mi també em faria pànic, fotria cop de colze i em punxaria. Qualsevol cosa abans que quedar desprotegit en mans de persones que he putejat.

En canvi, no apareixen per l’escola. No ho entenc. L’escola és un entorn segur. Com és que no ens estan fent fora a cops de colze? Jo estava esperant que aparegués el txantxullero de torn a dir-me que, durant una temporadeta, les classes de filosofia les impartiria ell, que han pensat que un taller de política vista des de la pràctica resultaria molt profitós. O que algun partit polític, dels milers que muten i es reprodueixen en el caldejat ambient català, faria una assemblea aprofitant els espais d’una escola. O que el cap de la regió militar faria una sèrie de xerrades patriòtiques, o potser algun grisós secretari de la conselleria iniciaria una tournée per inspeccionar a fons les escoles, es faria fort en una aula segregant alguna substància enganxifosa i es quedaria al sostre en forma de crisàlide esperant que tot això acabés d’una forma o una altra. En canvi, ni rastre.

És un fet que hauria de fer reflexionar tots els antivacunes i escèptics de la ciència farmacològica que es resisteixen a aplaudir els seus avenços. Potser la ciència de vegades s’equivoca; cert que ser el primer en provar un xarop, una pòcima o qualsevol altra potinga imposa respecte. No penseu en la intel·ligència i els anys de rigorosa disciplina de les persones que han desenvolupat la vacuna. Penseu en l’habilitat incomparable del corrupte per trobar les oportunitats. El corrupte no s’equivoca. A més Catalunya i Espanya tenen un nivell de corrupció dels més avançats del món, sens dubte podem confiar en ells.

Si el teu àmbit d’actuació repel·leix els paràsits pot ser perquè està fort com un roure o pot ser perquè no hi ha res a parasitar. Preocupant. El corrupte és un personatge intel·ligent, amb un olfacte privilegiat per detectar nínxols ecològics profitosos. No té escrúpols, però això en una lluita de tipus primari com la que mantenim contra un virus és una virtut. El fet que no ens hagin detectat com a oportunitat de salvació -ja no dic de negoci- em fa posar en alerta. A veure si no serem tan segurs? Mira que si tancar-se amb trenta adolescents diferents cada hora resultés una conducta arriscada? 

Però no, no és així. L’escola és segura. Tants anys d’invertir en l’educació ara donen els seus fruits. Ens hem gastat la pasta en edificis, en personal, en baixar les ràtios, vaja, en definitiva, en tenir un sistema escolar de primera línia i clar, ara quan van mal dades som l’enveja del món. Si els corruptes no oloren l’escola serà perquè…