Gavina corsa: la gran desconeguda

Avui mateix, passejant per la sorra, hem pogut observar la presència de quatre corriols camanegres a la platja de Ribes Roges. Sembla que van arribant i es preparen per a la nidificació.

També hem vist com personal de platja hi feia feines de substitució de cordes i pals al tancat principal del torrent de Sant Joan, diversos gossos deslligats (un d’ells ha espantat els corriols), un grupet de gavians foscos, ànecs collverds, un blauet mirant-se el torrent des de la vora de la seva canalització, segurament a la recerca d’algun peix, i un parell de gavines diferents, d’un blanc lluent al cap i al coll, les ales gris clar i el bec vermell amb banda negra prop de la punteta groga. Inconfusibles: dues gavines corses (Larus audouinii).

Fan uns 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar, i és una de les espècies de gavina més escasses del món. Pesca peixos i s'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges. A Ribes Roges podem veure grups de diverses desenes a la primavera i a l’estiu.

Quan finalitza el període reproductor, acostuma a migrar cap a les costes atlàntiques del nord d’Àfrica.

Aquesta espècie cria exclusivament a Espanya, al Marroc, a Turquia, a Xipre i al Líban. Nidifiquen en colònies. La més gran és al delta de l’Ebre (unes 10.000 parelles) i la segona més gran és a les illes Chafarinas. Situen els nius, unes excavacions entapissades amb restes vegetals, en territoris plans i entre els arbustos.

A Vilanova no hi ha niat mai, però el 2020 es va detectar un intent de posta, i potser si les condicions de la platja milloren arribaria a criar-hi.

A la següent fotografia podeu observar l’ou trencat  de Gavina corsa que vam trobar el 3 de maig de 2020 a la vora del torrent, el dia que vam iniciar les tasques de voluntariat de la temporada passada, per informar de la presència dels nius i els pollets de corriol camanegre i de la necessitat de no anar amb gossos a la platja:

La posta la fa entre finals d’abril i principis de maig. Pon dos o tres ous de color oliva clar, lleugerament clapejats. La incubació la fan tots dos progenitors i es prolonga prop d’un mes.

Els polls, al cap de poc temps de néixer, ja són capaços de sortir del niu i explorar els voltants, sempre supervisats pels adults. Al cap de 35 dies completen el seu desenvolupament i emprenen el vol per primer cop, però els seus progenitors encara els atendran durant tres o quatre mesos més.

Ens diuen els ornitòlegs que quan una gavina ha post en algun lloc, amb molta probabilitat tornarà a intentar-ho, i que faríem bé d’estar amatents per si enguany ho intenta novament, ja que és una espècie vulnerable i com tota la resta de la nostra biodiversitat mereix ser protegida i conservada. Cal en aquest sentit que les administracions facin la seva feina i prenguin les mesures necessàries perquè així sigui.

Protegir la biodiversitat de les nostres platges, recuperar els ecosistemes litorals, els sistemes dunars i els aiguamolls, no és un caprici de quatre amants de la natura. És una necessitat urgent per protegir-nos com a espècie davant de les múltiples, cada cop més properes i palpables amenaces que estem vivint, provocades per la crisi climàtica i la extinció massiva d’espècies. Pandèmies, climatologia extrema, increment del nivell del mar i tot un seguit de calamitats, cada cop més intenses i freqüents, estan generant un enorme patiment a bona part de la població mundial, fruit de la irresponsabilitat col·lectiva d’una minoria, la més privilegiada, i especialment la de les classes dominants, líders polítics i elits econòmiques i financeres, que segueixen promovent un sistema extractivista i destructiu que ens porta al desastre. Com bé afirmen els més joves quan es mobilitzen, no tenim planeta B.

Protegir el corriol camanegre i la gavina corsa és protegir els nostres infants d’un futur sinistre i distòpic que cada cop es veu més proper. Nosaltres no ens resignem: creiem que encara som a temps d’evitar-lo i seguirem treballant i lluitant per aconseguir-ho.