Després dels indults …. “ni pa ni vi”

Aquesta pregunta és molt de casa nostra, per tant ara és el moment que el  52% de catalans/es que estan a favor de la independència ens hem de continuar preguntant amb quin lideratge, quina estratègia, quins mitjans i quin calendari?

Si aquestes qüestions no es poden contestar, cal llavors seguir preguntant on anàvem l’1 d’Octubre? No val a dir “Espanya no ens deixa”, perquè llavors voldria dir “ingenuïtat” manifesta.

Faig aquestes reflexions perquè el President Sánchez fa pocs dies en el Congrés li va contestar al diputat Rufián (ERC) “EL PSOE NUNCA APROBARA CATALUÑA FUERA DE ESPAÑA” y nunca es nunca. Davant tal manifestació em va vindre a la memòria el què em digué un vell pescador de Calafell:  “Jordi, de l’Ebre cap a garbí ….. ni pa ni vi”, el lector que apliqui el valor d’aquesta frase.

Expressions desafortunades

El darrer discurs de Xi Jinping durant la celebració dels 100 anys del Partit Comunista, va advertir: “les potencies estrangeres rebran un cop al cap…. si intentant intimidar o influir en el país”, és més digué “Xina amenaça amb un bany de sang a qui la fustigui, oprimeixi o subjugui”.

Aquestes expressions son molt desafortunades i no és el camí de diàleg amb el que té una opinió diferent a la teva. La força en el llenguatge també té límits que no es poden traspassar.

Pel que fa a la mesa del diàleg entre el govern d’Espanya i el govern de la Generalitat, em sembla oportú que el President Sánchez faria bé ser més pragmàtic i més moderat en el llenguatge, doncs ja ha tingut de canviar el seu discurs varies vegades, senzillament perquè la política es això, allò de lo possible i si s’ha de canviar quelcom es canvia, perquè les lleis les fem les persones i les persones poden adaptar-se als temps que vivim.

Reflexió personal

La vida m’ha demostrat que al llarg del temps viscut s’han produït molts canvis i els mandataris també poden constatar que això és així. Conclusió: cal valorar la següent frase “ponga su cerebro en funcionamiento antes que la lengua en movimiento” –ho he posat en castellà perquè ho entengui tothom-, doncs tot es pot canviar, però el que s’ha dit, s’ha dit i això es difícil d’esborrar. El que per a mi està molt clar és que  les catalanes i els catalans estem tips d’allò de ser cornuts i pagar el beure.

Alguna cosa tenim dret a fer, dic jo.

Així ho veig.