La caiguda i altres relats de Felip Palma

Amb aquest objectiu, en la seva col·lecció Biblioteca del Modernisme, l’Editorial Trípode acaba de publicar la novel·la curta La caiguda conjuntament als relats La Porc i La bondat d’en Lino. L’edició s’acompanya d’un prefaci de Lluïsa Julià que ofereix als lectors les coordenades de la vida i obra de Felip Palma / Palmira Ventós.

Havent nascut a Barcelona, Felip Palma / Palmira Ventós passava temporades a Torroella de Montgrí, vila nadiua del seu pare, de manera que en els seus escrits es fan visibles escenaris empordanesos, així com s’hi transparenta la vida i els valors d’aquella època que basculava entre els trets d’una societat tradicional i els nous aires que ja recorrien carrers, places, cases, i en els quals la dona començava a tenir un paper més actiu fora de la llar, com la mateixa Palmira Ventós, que va emprendre la seva carrera literària amb l’entusiasme i la vigoria creativa característica dels modernistes. I és que el Modernisme, tant com una estètica és un estat de l’esperit.

A La caiguda, Felip Palma hi descriu amb magisteri narratiu la història d’una jove que vol fugir de les convencions socials i les trenca amb la seva actitud rebel, si bé troba solució al desgavell en un matrimoni convingut que al final acabarà sent el que potser havia volgut des del principi. Una de les gràcies d’aquesta novel·la curta escrita amb una «prosa deliciosa», com diu Lluïsa Julià al seu text, és que l’autora narra la història de manera elusiva. D’aquesta forma els lectors van endevinant en el traçat del text un argument teixit de diàlegs i descripcions acurades d’una atmosfera sentimental mostrada a través dels fenòmens del paisatge, passant de la primavera a l’estiu, i de l’estiu a la tardor i a l’hivern. La modernista és una literatura que cerca la bellesa a desgrat que sovint s’afirmi en els més grans drames existencials.

Els contes La Porc i La bondat d’en Lino, responen als mateixos valors i convencions socials propis de principis dels segle XX. Tot i la malícia i la brutor que s’hi descriu, la prosa de Felip Palma / Palmira Ventós dibuixa amb elegància tant les sordideses com baixeses morals que recorren com fil de ferro rovellat uns contes en els quals es posen de manifest els instints més bàsics, més primaris i, per tant, més salvatges, al costat de la innocència, o el que és el mateix: aquella qualitat humana que tenen algunes persones per no fer el mal, com si a desgrat de la seva condició humil com és el cas d’en Lino, haguessin nascut amb una ànima espiritualment evolucionada.

Cal llegir La caiguda, La Porc i La bondat d’en Lino, de Felip Palma / Palmira Ventós amb el mateix interès que llegim Charles Dickens, ja que en els seus relats també s’hi descriu un món dur d’ànimes caigudes, sofrents, desgraciades. És per aquest motiu que cal rescatar la veu d’una escriptora que no va ser recuperada en els anys vuitanta del segle passat com algunes de les escriptores de la seva generació com Dolors Monserdà o Carme Monturiol. Ara tenim ocasió de fer la descoberta d’una autora que va morir jove, a 58 anys. Aquest fet possiblement no ha ajudat a la seva posteritat i durant massa temps Felip Palma / Palmira Ventós no ha estat al lloc que li correspon. Les seves històries tenen el pòsit del temps, sí, en respiren els aires i es mostren a través d’una determinada estètica aleshores de moda com és la modernista. Però l’ànima humana, amb les seves tensions i clarobscurs, sempre és la mateixa, i aquesta és l’actualitat que podem apreciar en l’obra de Felip Palma, nom de ploma de Palmira Ventós.