Política

El Timbaler del Bruc

'El Timbaler del Bruc'. Eix

'El Timbaler del Bruc'. Eix

Oblidant el tarannà imperial d’aquell general cors que havia fugit de l’illa, poc temps abans incorporada a França, amb la seva família, amenaçat pels partidaris de la independència de l’illa. I amagant que Napoleó havia legislat annexionar la Catalunya sud com una província més a la seva estimada i imperial França. Però clar, eren temps en què s’avantposava la llibertat a la identitat.

Quan la nostra societat, a Euskadi i aparentment avantposant la identitat a la llibertat, va començar a viure el fenomen del terrorisme independentista contra l’estat, una part d’aquella simpatia -no siguem fariseus- es va traslladar al moviment etarra tot i la violència que implicava i la mort de molts ciutadans. I els moviments partidaris de la lluita armada varen proliferar arreu, amb més o menys impacte social i polític. En el cas de Còrsega, la pàtria de Napoleó, des del 1976, a través del Front d’Alliberament Nacional Cors i amb el moment àlgid de l’assassinat, el 1998, del prefecte de Còrsega, Claude Erignac, suposadament a mans de l’activista Yvann Colonna, detingut després de viure 4 anys amagat a la muntanya i condemnat a cadena perpètua el 2007 en règim de “Detingut particularment marcat” que l’impedia ser traslladat a la seva illa natal des del penal d’Arle on complia la condemna sota una vigilància suposadament estrictíssima que no li treia l’ull del damunt.

I dic suposadament, perquè el propassat 2 de març, un gihadista detingut a Afganistan i ara a la mateixa presó que Yvann, el va agredir i colpejar, deixant-lo finalment en estat de coma i provocant una onada de manifestacions ciutadanes i l’acusació al govern francès d’una certa complicitat en els fets, intentant provocar a un FANC que el 2014 havia acordat i declarat l’abandonament de les armes i la posada en marxa, amb el suport de quatre partits sobiranistes, de la via política per aconseguir els seus objectius.

Una estratègia que els havia dut a guanyar les dues darreres eleccions amb majoria absoluta (67,98% dels vots a les més recents del 2021) i que un 73% dels ciutadans de l’illa mostressin el seu suport a l’autonomia mentre un 32% ampliaven el seu suport fins a la independència de Còrsega. Aconseguint que el govern francès acceptés, l’any 1999, entaular negociacions sobre l’estatus de l’illa. Sense massa entusiasme, tot s’ha de dir. L’esperit imperial del “petit cors”, com denominen familiarment a Napoleó, encara té molta força a les terres d’Astèrix.

Però la manifestació de Bastia demostra que el camí podria no tenir retorn. Seixanta-set ferits -44 d’ells policies- demostren que la gent no està disposada a afluixar. I han obligat a uns i altres a moure fitxa. Al president de Còrsega Gilles Simeoni demanant crear una comissió d’investigació mixta sobre l’incident amb Yvann Colonna. Al primer ministre francès Jean Castex a retirar-li la condició de “Detingut particularment marcat” per poder dur-lo a l’illa, al ministre d’interior francès Gérard Darmanin a obrir negociacions amb els polítics corsos, i al propi president Emmanuel Macron a reconèixer que hi havia negociacions en marxa per, com en el cas d’ETA a casa nostra, traslladar tots els presos i concedir a l’illa una mena d’estatut d’autonomia. Una cadena de decisions que sembla haver generat una treva, prèvia a un acord d’acció conjunta, entre els quatre partits independentistes de l’illa.

Ignoro els detalls d’aquest “enamorament massiu” dels corsos per la seva illa, però sembla clar que, qui tingui opció de saber-los, els hauria de fer públics. Al cap i a la fi, nosaltres, com ells, som mediterranis i hem compartit història i tradicions. Fins i tot vàrem estar a punt de compartir estat. Per sort o per desgràcia, el timbaler del Bruc ho va frustrar.

 

P.S. (La recent mort de Colònia amenaça d'encendre més la situació a l'illa mediterrània)

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!