Quatre preguntes arran de la nefanda i enèssima avaria de Renfe a la R2

Sobre aquesta qüestió, com en altres ocasions els sindicats majoritaris s'han tornat a mostrat reticents al possible traspàs de Rodalies, argumentant que amb el traspàs RENFE deixaria de ser una empresa de titularitat estatal i afectaria una part dels treballadors.

Ja el 2021, davant notícies del possible traspàs de Rodalies, UGT, en aquella ocasió, va traslladar a la ministra de Transports la "preocupació" per la possible fragmentació en dues empreses de Renfe i les possibles conseqüències que tindrien, argumentant que "Entendríem aquesta decisió com una greu agressió als treballadors". I la pregunta meva és molt senzilla, per què? Per què la fragmentació d'una empresa estatal mastodòntica com Renfe seria una agressió als treballadors? Ja entenc que com més gruix té la plantilla d’una empresa més se li suposa capacitat de lluita; però això, avui, segur que continua sent tan actual com ahir? I en tot cas, els sindicats majoritaris dels treballadors de Catalunya, d'acord amb la seva taxativa resposta: “Entendríem aquesta decisió −el traspàs− com una greu agressió als treballadors", podrien aclarir-nos si els usuaris de Rodalies, que som en la seva majoria treballadors, som menys treballadors que els treballadors de la mastodòntica RENFE?

O sigui, cal acceptar com una sentència sagrada que és els treballadors de RENFE són més treballadors que la resta de treballadors que fem servir Rodalies? Perquè el ferrocarril de Rodalies, que jo sàpiga, no és precisament el transport de la societat acomodada, oi? Si no de les classes populars i mitjanes, o sigui: treballadors. També fora una "agressió als treballadors de RENFE" denunciar que en l'actualitat els sindicats majoritaris semblen segrestats per una sola classe de treballadors: els que ja tenen una feina fixa i mitjanament ben remunerada? En aquest comportament dels sindicats majoritaris no podríem advertir-hi avui (entre d'altres) un senyal de la debilitat actual del món sindical?