Els diners mal repartits

En la nostra societat els diners estan molt mal repartits. A mesura que passen els anys la zona mitjà va perdent pes específic. Cada dia està més propera a forma part de les classes més pobres o com es diria avui en dia amb menys poder adquisitiu.

Avui en dia qui treballa en blanc està controlat, però hi ha moltes persones que van vivint de l’economia submergida i en alguns casos poden aconseguir més recursos que seguint les pautes legals. Això provoca que molts d’aquests que van subsistint i pagant els seus impostos religiosament se sentin defraudats per una societat que no valora la seva vocació legal. Trobo molt bé que s’ajudi a les classes més desfavorides, però s’ha de vetllar per tot aquest mercat en “b” que existeix arreu i que facilita que alguns pressumptament més pobres tinguin uns ingressos efectius molt superiors a força persones de les qui es mostren transparents.

Després en les arques públiques està la cosa molt mal repartida. Es van contractant a persones per compromís polític sense ofici ni benefici que estan recollides en algun despatx amb càrrecs d’aquests folclòrics que ho diuen tot i no diuen res. Persones sense competències i que no han superat cap tipus de prova per accedir al lloc. En alguns cassos la formació li està molt per sota de les responsabilitats oficials del càrrec que ocupen encara que a la realitat només serveixi per omplir targetes de visites i poca cosa més.

Per altra banda estem contractant amb moltes persones en les categories més baixes i que si que han de passar alguns tipus de prova i que després a la realitat estan portant a terme tasques i responsabilitats molt per sobre d’aquell que li atorgaria la seva nòmina. El problema de tot plegat és que aquestes persones que són el motor de les administracions estan mal considerades. Després tenim un factor prou important és que en molts casos la seva permanència és puntual. Al cap d’un temps al carrer sense cap tipus de possibilitat de tornar al mateix lloc, encara que segons els afectats poden entrar per una altra porta fent el mateix però amb un nom diferent.

Cada dia dediquem més diners a imatges i actes de postureig que no ens porten res. No fa gaires caps de setmana l’actual president de la Generalitat que porta dos anys sense presssupostos va venir al Tabaris, ara només ens falta el Pedro Sánchez, per fer una gran conferència sobre les potencialitats del Penedès. Després va seguir la seva ruta mediàtica a Tarragona per seguir amb una nova càpsulsa de què bons i que guapos que som.

Al pobre Illa perquè ningú el poses en un compromís no fes preguntes perilloses van escollir tot l’auditori entre amics i seguidors perquè al final tothom aplaudís al MH i ningú digues res en contra.

Tota aquesta parafernàlia per no res. La política es demostra sobre el terreny. Si aquest president hagués vingut en tren de rodalies des de Barcelona fins al Tabaris, doncs l’home potser hagués pogut gaudir d’una altra de les escenes romàntiques que viu molta gent que no té cap opció alternativa al transport públic per anar a la feina o a estudiar.

Es gasten molts diners en campanyes de turisme de qualsevol lloc i la gràcia de tot plegat és el boca orella. Si les coses funcionen la gent s’ho va dient i les xarxes socials fan la resta. Quna has de començar a ensenyar fotos bòniques de la població i la gent no respòn és que alguna cosa no funciona. Cadaqués no necessita participar en un curs de la televisió amb vaquetes perseguint nois joves per fer promoció. La gent ja coneix que aquest és un lloc amb un encant especial més que consolidat. Hem de treballar la gent i el poble i deixar-nos de postureig que acaben avorrint a la gent. De pas repartir millor els diners entre tots perquè al final tothom es coneix.