Entre clàssic i modern

Aarón de Balmar és un poeta jove. Nascut a Sant Cugat del Vallès el desembre del 2001 viu a Cunit i estudia Filologia catalana a la Universitat de Barcelona.

La d’Aarón de Balmar és una veu jove que ha sorprès els lectors amb una poesia de tall clàssic amb reminiscències medievals i trobadoresques: un conjunt de sonets ben escandits componen el seu primer llibre Metzina legal (La Banya Edicions), publicat el febrer passat. En la mateixa editorial amb seu a Altafulla, pocs mesos després Aarón de Balmar ha publicat el seu segon llibre de poemes: Un arc de colors vius nimba el teu cap. En aquest segon recull Aarón de Balmar continua la línia clàssica iniciada que beu de les fonts dels seus admirats Jacint Verdaguer i Ausiàs March, si bé en alguns poemes s’observa que els versos es van estilitzant per anar donant pas a una veu poètica que equilibra la preocupació per la forma clàssica amb un ritme més lliure: el ritme que se li va imposant segons els temes que tracta. A tall d’exemple: el poema dedicat al raper i poeta Pablo Hasél o el poema on evoca la terrible guerra a la franja de Gaza. La protesta i el dol com a fil conductor, doncs, d’uns poemes escrits a cremadent sense deixar, però, el marc clàssic que el jove ha abraçat, qui sap si també com a protesta, com a resistència a la buidor, a la banalitat i a la crueltat ambient.

Es diu que en el fons tota poesia és com un diari, si bé no necessàriament el jo poètic és el mateix que el jo del poeta que escriu, encara que ho és més del que creu. Perquè no escrivim només des del jo, ja sigui el jo personal o el jo poètic (és a dir, distanciat): escrivim també des de l’inconscient (tot allò que no sabem, però que és en nosaltres) i, encara, des de la consciència superior (la dimensió moral i espiritual de la persona). Així, doncs, en tota poètica hi podem llegir la veu més essencial del poeta o la veu més distanciada del foc intern, així com també hi podem llegir els arquetips, els models interiors que ens habiten. Aarón de Balmar sap que quan escriu un sonet dedicat a una dama s’ha posat en el paper del trobador i així com el viu l’escriu. És un exercici de veu poètica interessant que dona als versos una dimensió culta i romàntica, si es vol dir així, a una poesia escrita des del present i molt poc habitual, per no dir gens, en el nostre panorama literari actual.

En la lectura d’aquesta poètica entre el clàssic i el modern (és a dir: escrita avui i ara, des del nostre segle), Aarón de Balmar es mostra un poeta vocacional que augura nous lliuraments. La joventut que li permet l’exploració el llança endavant en un desig de dir i de dir bé: la seva formació acadèmica és una bona base, el seu coneixement del vocabulari facilita la genuïna expressió dels seus sentiments, dels seus pensaments. En els seus poemes, on no hi ha ornamentació vana sinó contingut, el poeta es mostra endut per un dinamisme intern contagiós en l’observació atenta de la realitat. Els poetes ens anem fent a cada nou llibre. Sempre és així. L’estat natural de tot poeta, ja sigui jove o madur, és l’aprenentatge.