Rodalies i Regionals un problema de País, no pas de Barcelona

Ahir es van celebrar a Barcelona manifestacions per denunciar el caos ferroviari que està patint Catalunya. Vagi per endavant tot el reconeixement i el suport a les mobilitzacions.

Les mobilitzacions tenien tota la legitimitat i tota la seva dignitat en la defensa d’un servei ferroviari digna.

Però per què tot i fer-ho a Barcelona, la capital del país no van ser majoritàries les manifestacions?

Senzillament perquè el problema ferroviari de Rodalies i Regionals, té un denominar comú, RENFE i ADIF.

I RENFE i ADIF tenen el monopoli de la mobilitat fora de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

A Barcelona i la seva Àrea Metropolitana tenen una mobilitat dominada pel Metro, Bus metropolitans, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i Tram. RENFE i ADIF condicionen molt residualment la mobilitat de l’àrea urbana més poblada del país.

Ahir va quedar en evidència que Barcelona i la seva Àrea Metropolitana han desconnectat del conjunt del país. S’ha trobat a faltar el lideratge institucional de l’Ajuntament de la capital del país. És per això que la societat civil i  les associacions d’usuaris han encapçalat les reivindicacions.

Aquesta desconnexió de la capital amb el país, és només un exemple de la manca de relació entre una part de Catalunya, la que té menys territori i més habitants amb una altra part del país on hi ha més territori i menys habitants.

Conscient o inconscientment el perill de les dues Catalunyes és dibuixa en aquesta crisi ferroviària.

Ara més que mai, i sobretot amb el tema ferroviari, cal que el país faci pinya.

Si Barcelona no vol liderar aquesta reivindicació, que la resta del país, des de les Terres de l’Ebre fins a les comarques de Girona, passant pel Penedès, Camp de Tarragona, Ponent, la Catalunya Central i el Pirineu, defensem que Catalunya som tots, i que tothom, visqui on visqui té dret a tenir una mobilitat justa, digna i competitiva.

El Govern que és diu de tothom ha d’entendre que Catalunya som tots i, que més enllà del Llobregat i del Besos, hi ha país, hi ha el País.