Encara està verd i no sabem quan madurarà

Hi ha persones a les cal seguir amb interès pel que diu, pel que pensa i també per com ho diu. Un d’ells és en Jordi Cuyàs que sempre que escriu les seves reflexions cal llegir-les amb consideració. Pots estar-hi d’acord, o no, però tenir en compte les seves opinions val la pena per sumar factors d’anàlisi més amplis possible.

La seva trajectòria política, les seves responsabilitats institucionals, les seves reflexions sobre el territori que venen de molt lluny l’avalen, cal doncs analitzar les seves acurades propostes.

Aquí mateix a l’Eix Diari fa uns dies en Jordi Cuyàs publicava un article -un més- sobre la vegueria, el seu futur, les seves potencialitats i les seves dificultats.

En l’article El Penedès entre tres focs: "Apaguem-los"!! publicat el passat dia 29 de juny Cuyàs posa de manifest tres amenaces que el territori té al damunt. Tres amenaces que són clàssiques. La no aplicació ni desplegament de la Llei de Vegueries, per un tema de modificació constitucional. El centralisme que exerceix en part de la gran Capital, Barcelona, i la tercera i que per nosaltres és més greu i impactant és la que Cuyàs anomena passivitat en la que han caigut les administracions locals de les comarques del Penedès. Estant bàsicament d’acord en les seves anàlisi i afirmacions voldríem posar èmfasi en que els tres focs que diu ell poden, al nostre entendre, resumir-me en un. La manca de poder polític de la vegueria.

Si ens preguntem que és una vegueria en l’estructura actual de govern de Catalunya tenim calar que és una estructura de descentralització administrativa i un sistema de control del govern sobre el territori. I encara més, seguint la Llei, la vegueria forma part de l’Administració general o de la local? Els nivells o graus de l’administració territorial coneguts són: Estat, Generalitat, províncies, comarques, municipis. No en falta cap, la Vegueria és un cos interposat sense  cap poder polític.

La Vegueria del Penedès es va constituir oficialment el 8 de febrer de 2017. Aquest dia, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que la va crear. La seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) es va fer efectiva poc després, el 15 de febrer de 2017.

Aviat farà deu anys en que el Parlament va reconèixer el que, almenys a nivell d’administracions locals, era un clam.

I aquí seguim. Segurament hem avançat però no el que seria desitjable des de l’òptica de la presa de decisions i determinació d’objectius polítics del territori. Les delegacions territorials estan properes i això ajuda sens dubte a resoldre temes relacionats amb la Generalitat de manera molt més ràpida o almenys ens ajuda a no haver d’anar necessàriament a la capital a resoldre paperassa i burocràcia. Ens sembla molt positiu i necessari que el Govern de la Generalitat es descentralitzi i s’apropi a la ciutadania a través dels seus Serveis Territorials i Delegacions. En aquest aspecte, la Vegueria Penedès és un progrés indiscutible.

Però ens caldria fer un pas molt més decidit i aquest pas cal que el faci el govern amb els fórmules que siguin necessàries perquè les vegueries tinguin el sentit representatiu i poder polític que li atorga la part de la llei no desplegada.

Per dir-ho d’altre manera la Vegueria només és una realitat en un 50% de la seva naturalesa, la que desplega els serveis territorials del Govern de la Generalitat, que culmina en el nomenament de la figura del Delegat del Govern de la Vegueria i els respectius Directors dels Serveis Territorials dels diferents Departaments del Govern. L’altre 50%, el que representa l’administració local de la Vegueria, ningú no sap com i quan es durà a terme malgrat que la Llei 30/2010 del Parlament així ho estableix.

La referida Llei tampoc aclareix quina serà la relació entre aquests dos àmbits de poder: el que representa la Delegació del Govern i el que representa els governs de caràcter local de la Vegueria. És clar que ambdós hauran de coordinar-se i cooperar per a la millora dels serveis públics i l’atenció de la ciutadania del Penedès, però no s’estableix com s’integraran aquests dos vectors de poder.

Només des de l’assumpció del poder des de la vegueria podem afrontar el repte que significa no quedar engolits en la dinàmica de la Barcelona Metropolitana. Quina ha de ser la relació? no cal que sigui necessàriament de contraposició, ni defensa sinó proposar l’aliança entre el Penedès i Barcelona, sent conscients del rol i capacitats de cada una de les parts. Sense oblidar les possibilitats de projecció i desenvolupament amb Tarragona. En cap cas, això ha de suposar una pèrdua d’identitat i de projecció del Penedès. Des del nostre punt de vista, tot al contrari la multilateralitat  ens sembla que és la millor manera de potenciar les nostres fortaleses.

I potser per superar passivitat en la que han caigut les administracions locals de les comarques del Penedès sobre el tema de la vegueria caldria analitzar més a fons les possibilitats de l’actual organització administrativa: disposem de dos òrgans de cooperació local al Penedès, les diputacions de Barcelona i de Tarragona. En ambdues, el Penedès hi té representació política i ambdues disposen de recursos econòmics: vet aquí on cal teixir aliances i complicitats per obtenir els recursos que necessitem per fer front als reptes de futur, això juntament amb l’existència de la Mancomunitat que podria jugar el seu paper. Segur que pensant alguna fórmula ben travada que permetés a les administracions i institucions dotar-se d’un instrument, àgil, efectiu, representatiu del territori, que actués com òrgan de debat i reflexió política i de distribuïdora de projectes a cada administració competent. Potser així podríem exercir un govern, si és vol teòric, esperant que arribi el poder real.

Reflexions i advertiments són del tot necessari. Benvingudes les que ha fet en Jordi Cuyàs que posen en evidència part de la feblesa del territori i certament depèn de nosaltres (vull dir, principalment de les administracions) el seguir avançant.

A madurar el projecte de la vegueria.