Si obligar funcionés…

No, clar que no, càndid amic de la bonhomia social, obligar a unes lectures no solucionarà el problema de la lectura a l’escola. De la mateixa manera que obligar que els nens aprenguin a sumar no soluciona res, no fa que sumin, no millora els resultats de PISA. L’obligació, per si sola, mai soluciona res. Ni tan sols l’obligació d’anar a 120 km/h per l’autopista com a màxim soluciona que hi hagi gent que hi circuli a 180, ni tan sols si aquesta obligació ve recolzada per mesures punitives i per vigilants automàtics, res. La gent som molt tossuts i l’obligació, per si sola, no ens fa ni fred ni calor. Si ens posem “estupendus”, ja teníem unes lleis educatives que, de manera críptica a vegades, ens diuen les competències que han d’assolir els alumnes. Són llei, per tant és obligació. I tampoc. Escriure una llei educativa no fa que els alumnes aprenguin més.

Òndia, llavors per què perdem el temps amb aquesta dèria? Per què, fins i tot, alguns mestres i professors demanen insistentment una reforma del currículum que ens retorni els continguts i la concreció? o sigui, l’obligatorietat de certs coneixements per a certes edats?

Doncs perquè segons l’opinió d’alguns, la norma serveix per orientar l’acció. Només llegiran millor, si aconseguim bones pràctiques lectores, obvi. Una obligació de llegir determinats llibres, m’ajuda o em destorba? Home, en general i, tenint en compte la situació llastimosa actual, jo crec que ens ajuda. Les lectures obligatòries no són la millor opció, d’acord, però ens diuen clarament que efectivament s’ha de llegir, i si ens obliguen a llegir “La plaça del Diamant”, per exemple, ens estan també indicant un nivell lector, ens estan dient que en aquell curs no val amb una lectura d’en Teo o amb un còmic de Bola de Drac que, d’altra banda, poden ser molt útils i desitjables en altres franges d’edat. Les lectures obligatòries poden ajudar a entendre què es pretén, quin és el grau d’assoliment que es busca. Assenyalen, a més, que aquest és un objectiu important, ja que és una qüestió en la qual el legislador intervé.

Donant unes lectures obligatòries, a més, les famílies que puguin i vulguin, poden orientar-se millor sobre el nivell lector dels seus fills i filles. Si tot queda en una indefinida apel·lació al ritme personal de cadascú i al gust i caprici dels adolescents, la lectura avança lenta i presonera de les modes de consum (que en això, també n’hi ha, i déu n’hi do com pressionen) i qualsevol cosa ens està bé. I no és així. Com ja hem dit en més d’una ocasió, no ensenyem a llegir per quedar-nos en les novel·letes per a joves o per extreure una informació d’un manual d’història. Ensenyem a llegir per poder entrar en els malsons de Kafka, en el malaltís orgull d’Aquil·les, en l’ànima fosca de Catalunya que ens ensenya Caterina Albert o en els desafiaments de Nietzsche. I també aprofitem per presentar els puntals de la nostra cultura, clar que sí, coneixeu algú que no ho faci? No m’imagino un lloc millor per entrar en contacte amb Mercè Rodoreda o amb Joanot Martorell.

O bé apuntem al punt més alt, o potser certament no val la pena l’esforç i podem seguir com si res. Vinga nois, siguem positius!