I Can Guineu, qué?

M’entristeix, em deprimeix com a convilatà, veure l’estat actual de “Can Guineu” front l’Era d’en Guineu. Sra. Alcaldessa, vostè últimament ha anat a Madrid ha parlar d’assumptes varis. Hagués pogut tenir en compte aquest, doncs és tant o més important, dels que va anar a tractar.

Porto ja unes quantes cartes respecte a la Casa Pairal Can Guineu. A cap d’elles he tingut resposta. El compromís dels últims governs municipals vers aquest afer ha estat mínim. Vostè Sra. Rosell, en una visita que va fer el conseller de agricultura de la Generalitat a l’escola d’enologia d’Espiells, li va citar aquest lloc, com la possible ubicació de un “parc del cava”. Una altre proposta, però cal complir-la. I en aquí, permeti’m recordar una frase molt eloqüent de l’ex-president José Montilla: FETS, NO PARAULES. Que és el que en principi han de fer els polítics; és a dir no només omplir-se la boca per quedar bé, sinó materialitzar el que s’ha dit.

Suposo que la majoria de sadurninencs i sadurninenques opinen de la mateixa manera. La riquesa cultural-artística-històrica de un  poble, no és pot ni es té de perdre. Veure, en el transcurs dels anys, com un dels edificis històrics, més emblemàtic de Sant Sadurní, cau, es desmorona, no té paraules. I em decepciona l’actitud dels tres cavistes propietaris (Codorniu, Freixenet i Juvé Camps), anteposant els seus interessos personals als del seu poble, el país del cava.

Exclamo!, faig una “crida” a la consciència col·lectiva (propietaris, ciutadania, ajuntament i altres institucions), per a que s’avinguin i siguin coherents vers una proposta vàlida, adequada per Can Guineu ja!. No deixin, no deixem, que aquest edifici caigui del tot!.