Normatives

Patinets, patinets

Sixte Moral 20-01-2020 12:30 Lectures 835
Patinet elèctric als carrers de Vilanova. Eix

Patinet elèctric als carrers de Vilanova. Eix

Quan érem joves en algunes caminades, focs de camp o altres litúrgies de l’esplai entonaven cançons que trobàvem en els cançoners del moment   (Ukelele o dels conegut com a Folk I o Folk II) entre elles n’hi havia una que jugava amb les paraules i construïa estrofes en diferents imitacions d’idiomes a partir de jocs lingüístics semblants i començava amb:

Si tu vas al cel amb patinet
fes-m’hi un bon lloc
que hi pujo jo.
Airi Airó! Airi Airó! (1)

Ara pujar al cel amb patinets seria pràcticament impossible perquè aquest artefacte per moure’ns col·lapsaria totes les rutes possibles per arribar al cel. Seria com aquella foto que fa poc es publicava d’una cua llarga d’alpinistes fent torn per poder arribar al cim de l’Everest. Congestió, embussos, el patinet s’ha reproduït de manera exponencial. Ja hi ha qui pensa en posar peatges dissuasius per tots aquells que vulguin accedir al cel amb el seu patinet.

Perquè la veritat és que en els darrers anys han crescut amb quantitat, amb  mesures i segurament també amb qualitat si pensem en els patinets de la nostra infància. I també han incorporat nous sistemes d’impulsió deixant de banda almenys en els nous models allò d’impulsar-se amb la força del peu o a aprofitant el desnivell del terreny.... 

I no negarem que teníem una enveja d’aquells nens i nenes que es sabien construir el seu patinet. Amb fustes, amb frontisses i amb coixinets es bastien amb destresa l’artefacte i au! al carrer falta gent, eren més precaris i potser més deslluïts, de factura més modesta i humil que els que es compraven a les botigues però també  agafaven velocitats que nosaltres llavors creiem que era altíssimes, vaja de vertigen ...No tots teníem ni  la capacitat, ni les habilitats ni les possibilitats (no necessàriament econòmiques) de fer-nos el propi patinet malgrat ho intentéssim més d’una i de dues vegades...

El patinet en sí mateix es una joguina que té forces anys, que han tingut alts i baixos com molts jocs, durant molts anys els patinets van pràcticament desaparèixer fins que fa una quants anys, pocs encara, després de l’auge del monopatí, -que podria tenir un capítol en l’evolució dels ginys de mobilitat per la seva extensió en determinats grups urbans- va tornar a ressorgir, primer pels més menuts com a joguina però ràpidament van entrar els ginys elèctrics que van donar un tomb al que fins el moment significava l’esperit de joc, lúdic del patinet, va passar a convertir-se en un instrument de desplaçament però també en un instrument de perill pels vianants que encara no s’han acostumats a haver de sortejar fent autèntiques figures els patinets que passen amunt i avall conduits massa vegades per incívics que es creuen que el carrer es seu (primer va ser de Fraga Iribarne, després dels CDR i ara dels patinaires). Guardem-nos de sortir de la porta de casa sense mirar, pot passar algun fitipaldi sobre dues rodes i pot arrossegar-te imponent, i si passa amb una criatura doncs....

També cal fer atenció a la tipologia dels usuaris ha anat evolucionant des del més petits que sempre han volgut tenir-lo com una joguina, per passar després a joves agosarats que marcaven noves pautes de mobilitat urbana, després també ha nascut una determinada fauna urbana, quillos majoritàriament, que l‘han adoptat com un nou element d’identitat i exhibició i després alguns dels executius més agressius que l’usen com instrument de desplaçament ràpid, pràctic i fins i tot diuen que sostenible i clar, la majoria de senyors i senyores que hi trobem més avantatges que inconvenients per moure’s amb una certa facilitat i ara ja serveix per transportar-hi infants en el seu recorregut fins a les escoles o a passejar tranquil·lament. .

Llastimosament ja s’han produït accidents i fins i tot alguna mort en el quals els patinets hi ha tingut un paper protagonista.

Tant ha estat així que s’ha procurat començar a acotar el seu espai i ús i començar a regular com i quan poden circular.

Vet aquí que un element de joc infantil es converteix en un element que cal regularitzar i normativitzar.

I així diversos ajuntaments han hagut d’actuar per la via de fer normatives d’ús i també com es evident de prohibicions del seu en determinats espais.

Així l’ajuntament de Vilanova i al Geltrú, hem pogut llegir a l’Eix Diari : El govern de Vilanova i la Geltrú prepara un decret per regular la circulació de bicicletes i patinets per la ciutat. El regidor de Mobilitat, Antoni Palacios, ho ha anunciat al ple municipal i ha dit que entrarà en vigor abans que acabi l'any. Serà un primer pas per regular la circulació d'aquests vehicles abans que el consistori aprovi la nova ordenança municipal que es definirà a través d'un procés participatiu al llarg del 2020.

La normativa haurà de tenir en compte allò que des de la Direcció General de trànsit legisli sobre la concepció del patinet i els elements a tenir em compte.

De moment la Dirección General de Tráfico entén i situa els patinets com: Un VMP Vehículos de Movilidad Personal  es un vehículo de una o más ruedas dotado de una única plaza y propulsado exclusivamente por motores eléctricos que pueden proporcionar al vehículo una velocidad máxima por diseño comprendida entre los 6 y 25 km/h. Los que no superen la velocidad de 6 km/h, tienen la consideración de juguetes. 

I abans d’entrar a posar ordenances sobre el funcionament dels patinets en la via pública ara ja s’han de mantenir les normes actuals de transit.

En fi que ja va essent hora de que algú posi mesura al que avui sembla un campi qui pugui i et pots trobar patinets a la sopa, a la cantonada, la vorera, al tren, a l‘autobús, al metro, al mig del carrer. I Ep, no t’hi posis ni facis indicacions de comportament que pots sortir malparat... I sí són com en tantes altres coses una minoria incívica, però tenen un pes important i es fan notar.

Ja veurem com acaba, perquè de l’ordenança de Vilanova encara no en sabem res definitiu i els patinets segueixen fent el que volen... I caldrà que quan aquesta es posi en marxa hi hagi voluntat de complir-la per part dels usuaris/aries (una majoria ho farà, sens dubte) i d’aplicar-la amb fermesa a qui correspon. Ja sabem que no sempre és així dissortadament.

 

(1) cançó que tenia moltes versions però la que recuperem és aquella que deia:

1.- Si tu vas al cel amb patinet
fes-m’hi un bon lloc
que hi pujo jo.
Airi Airó! Airi Airó!

(castellà)

2.- Si al cielo vas patinando
hazme un lugar
que subo yo…

(francès)

3.- Si tu vas au ciel en patinant
fais un petit trou
que jo monte là…

(anglès)

4.- En un got no hi pot haver-hi hagut
mai vi del bo
sense un embut…

àrab)

5.- Jamai jalem ni jalarem
fa mal aquí
fa mal allà…

(rus)

6.- Romanitoff truep titoff
strangula poff
amb l’aigua roff…

(xinès)

7.- Tinc tanta set que a les set tinc set
tinc tanta son
que a les cinc tinc son…

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?

Creu que s'haurien de convocar ja les eleccions al Parlament de Catalunya?


No