Sistema educatiu i atur

El seu sistema educatiu genera atur i excessiu abandonament escolar. Ho diu Arthur Levine, un crack de les universitats americanes i nosaltres li apropem el micròfon i li dediquem una contra de La Vanguardia. Li repetirem per enèsima vegada: els sistemes educatius no generen atur. A més a més, corol·lari: els sistemes educatius no generen llocs de treball més enllà dels seus propis mestres i educadors.

Aquesta mentida elevada a la categoria de tòpic ja fa temps que dura. Forma part de la visió economicista de qualsevol problema social que impera impúnement malgrat les mancances evidents d’aquest tipus d’explicacions. Aquesta visió redueix els problemes a una mecànica d’oferta i demanda. Que hi hagi atur significa que hi ha poca demanda de mà d’obra en relació a la seva oferta. El que el senyor Levine i molts altres ens volen fer empassar és que si hi ha poca demanda és perquè l’oferta no és prou bona. Volen fer-nos creure que el problema de l’atur no és un problema de falta de llocs de treball sinó de falta de treballadors prou qualificats. No és que el sistema econòmic estigui en crisi, fins i tot en perill de cronificar-se en la crisi, som nosaltres els qui no estem prou preparats per al mercat de treball. Si de cop i volta, per art de màgia, els aturats espanyols passessin a ser tots ells enginyers en telecomunicacions, en informàtica, biotecnòlegs i, en general, si tots es graduessin a l’instant en professions supertecnològiques, superavançades en un parell de mesos la taxa d’atur s’hauria reduït al dos per cent. Algú s’ho creu això?

Senyors, en el nostre país som experts en atur i ja hauríem de saber tots que aquest és un problema de falta de demanda i no pas de falta d’oferta qualificada. En aquests darrers anys des de 2007 aproximadament, una gran quantitat de joves amb una formació excel·lent han hagut de marxar a treballar fora de Catalunya i fora d’Espanya. Arquitectes, investigadors i professionals de l’àmbir mèdic, per dir casos que conec personalment, han trobat feines només fora del nostre país. El nostre denostat sistema educatiu genera professionals que se’ls rifen per mig món. Clar, pel mig món on hi ha feina per a ells.

D’altra banda, l’economia espanyola depèn en bona part de feines d’escàs valor afegit. Els nostres motors econòmics tradicionals han estat el turisme i la construcció. Dos sectors en els quals troben feina treballadors molt sovint poc qualificats i en condicions precàries. Per cert, una bona part de l’abandonament escolar es deu també a la possibilitat d’entrar a treballar en aquests sectors tradicionals dins la nostra economia.  Els economistes serien més simpàtics si miressin de trobar solucions als problemes econòmics abans d’intentar engalipar-nos dient que el problema és del sistema educatiu. És una excusa molt tronada, la veritat.