El municipalisme

El municipalisme “no es toca”. El municipalisme és una de les fites històriques, que el Partit dels Socialistes de Catalunya, ha aconseguit i ha assumit. Soc socialista de tota la vida (militant històric), i no estic d’acord amb el decret-llei, que el govern espanyol dirigeix als ajuntaments, per tal de que enviïn “els romanents/superàvits” a l’estat. Aquests romanents són actius, son proeses talment locals; i de cap de les maneres han d’anar a parar al govern d’Espanya.

Observo en aquest govern (PSOE-UP), certa “precipitació mediàtica” que ens perjudica als socialistes. No hem de ser més papistes que el Papa, i les lleis, decrets, acords que s’assoleixin han d’estar consensuats amb les forces polítiques més properes a nosaltres. Socialistes i Podemites governen el país; però ull que estem en una aritmètica variable que hem de guanyar. No precipitar-se i córrer el risc de ...

S’han donat, gastat, entregat, molts diners a moltíssima gent (associacions, entitats, institucions, artistes, etc.), per la causa del “covid”. S’havia de fer. Però, el que no podem fer els i les socialistes es demanar els romanents dels nostres ajuntaments, per resarcir les arques de l’estat. Si hem de fer, en canvi, “política d’esquerres”, govern d’esquerres amb Unidas Podemos. I fer que les grans fortunes paguin més que les altres capes socials.

Ha estat una reflexió difícil, però concloent. Els romanents/superàvits dels ajuntaments, són i han de ser exclusivament per els municipis.

Insisteixo, no tocar el municipalisme. Si tocar i demanar als que poden fer-ho.