Un d'aquells canvis fulgurants del primer al quart jugador de la davantera i del quart al segon, seguit d'un xut recte i decidit a la claveguera...
Aquest estiu, com cada estiu, parlem la llengua que parlem i independentment dels nostres ideals, menjarem gaspatxo andalús i esqueixada catalana. Que no sabeu fer ni gaspatxo ni esqueixada? Aquesta excusa no s'hi val:
Més enllà de les tasques que l'ocupen com a director del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), en Josep Ramoneda, que és llicenciat en Filosofia per la UAB, ha combinat la investigació i l'ensenyament de la Filosofia amb el periodisme. A més ha treballat també a diversos diaris de Barcelona; durant 10 anys dirigí la secció cultural de La Vanguardia (1982-92) i guanyà el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l'any 1985. En l'actualitat escriu per El País i és director-fundador de la col·lecció "Textos filosòfics" .El darrer dels seus llibres publicats ha estat Después de la pasión política. A continuació us oferim un resum dels millors moments de la conversa que un equip d'EnCanal va tenir amb ell el dia 8 de Juny al CCCB:
Una llista personal i transferible de pop britànic, sí, no només de pop anglés. Una llista de pop britànic fet als anys noranta, que no de Brit Pop (encara que algun dels grups ressenyats estiguessin - glups!- dins l´etiqueta de l´inefable premsa anglesa).
Escritor y crítico literario, Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) hace ya unos cuantos años que adoptó un par de premisas básicas para sobrevivir a los percances de su oficio. En esta entrevista nos da fe de ello. De cómo hacer llevadera una situación desfavorable y otras ingeniosas desfachateces
Aquí no trobaràs ni avantguarda novaiorquesa (ho sento, ni Velvet Underground, ni Sonic Youth ni hòsties) ni els tipics discos de totes les llistes (Sgt. Peppers, The Wall, Tommy o Pet Sounds), que per això ja et pots comprar el Tentaciones. Aquesta llista no té ordre de
preferència ni preten alliçonar ningú, només intenta apropar a la gent una gran quantitat de música que per mi resulta absolutament irrenunciable.
De vegades veus coses tan estranyes que et passen desapercebudes; t'hi has de topar un munt de cops per adonar-te tot d'una de la força que tenen. Això és el que m'ha passat amb el Mersey Inspector, un vaixell que, després d'una història molt peculiar, ha anat a parar a un descampat dels afores de Vilanova. Potser és arriscat dir que és la imatge més desoladora de tot el trajecte ferroviari de Vilanova a Barcelona. Si més no, direm que el Mersey Inspector és d'una grisor única, molt diferent de la grisor de les masies mig derruïdes o dels blocs d'estiueig a mig construir que minen el trajecte.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local