Limpacte visual de dos avions de passatgers estavellant-se a les Torres Bessones de Nova York encara fa esgarrifar, malgrat que ens han repetit les seqüències milers de vegades.
Una carpa que beu amb porró i menja amb cullereta. Ja està tot dit.
Un elemento interesante de su éxito y difusión es que llevó un universo simbólico y un debate académico e intelectual ciertamente elitista a un público general poco receptivo a unos debates posmodernistas poco comprensibles para los legos.
A pesar que Internet, i més concretament les possibilitats de fer negocis a través daquest mitjà, ha estat en boca de tothom, primer per dir que ens menjarem el món i després per dir ja ho sabia, jo, que passaria això, crec que hi ha molta gent que comenta la jugada i poca gent que treballa per aconseguir alguna cosa. Que fàcil és parlar-ne sense fer-hi res, dir que si aquest o aquell ho fan molt bé o ho fan molt malament. Internet és per a qui sel treballa, i triomfar o fallar a Internet només està a les mans dels qui realment hi estan ficats.
Al llarg de la seva història, el cinema ha gaudit de les creacions dautèntics visionaris, directors amb ments privilegiades capaços de projectar en la pantalla un auguri del futur que ens espera.
Estas dos últimas semanas nuestra solidaridad ha asistido a una gran maratón, y esta vez no a la ya típica y tópica maratón navideña por mil y una causas perdidas, sino por un gran golpe recibido, quizás, o mejor dicho seguro, el atentado más fuerte en la historia del hombre. No solo ha sido un duro golpe por el número de muertos y heridos causados, sino por quien lo ha recibido. Un atentado de tal magnitud, con tales objetivos y por desgracia conseguidos, nunca había sido sufrido por ningún pueblo y mucho menos por los todopoderosos EE.UU.
Enmig del foc creuat dels nacionalismes és difícil restar lliure de prejudicis, però tot i així Catalunya, en matèria lingüística i cultural, contra el que puguin dir uns i altres, és gairebé un miracle.
Qui és que mai no s'ha posat la paraula globalització als llavis?
El model, lluny de ser innovador, feia anys que era conegut gràcies a la CNN (cadena nord-americana que emet per satèl.lit) i les seves retransmissions en directe de la Guerra del Golf.
Mare, vull pujar al cavall. Mare, vull pujar al cavallet! Mareee, vull pujar al cavallituuuu!! Com la llengua és una matèria viva, encara que intangible, es pot permetre aquests luxes deformadors.
Un d'aquells canvis fulgurants del primer al quart jugador de la davantera i del quart al segon, seguit d'un xut recte i decidit a la claveguera...
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local