El vilanoví recollirà en un nou llibre els orígens i les cirscumstàncies del naixement de Vilanova. Amb el títol de Guia de l’Havana Xica, Moya escriu una mena d’assaig de l’espai històric local, parant especial atenció en el seu urbanisme i paissatge
Primer evocarem el Ribes més remot, la població centre d’aquesta vall entre el Montgròs i la mar, i començarem pel principi, un dels diversos principis que al llarg dels temps deuen haver-hi hagut
El medi ha estat sempre el condicionant principal de les formes de vida dels grup humans. Aquesta determinació universal lògicament també val per a Sitges i per a la resta de poblacions que participen del territori administratiu que avui rep el nom de Garraf, comarca de Garraf
Vull advertir una vegada més que aquests articles quinzenals no són treballs de divulgació històrica sinó que tenen una deliberada vocació literària. Pretenen sobretot despertar la curiositat i excitar, si és possible, la imaginació sobre allò que va ser un dia, i el caliu què en queda de la foguera que havia estat
La pugna entre el litoral del Penedès i la sub-comarca interior, la pugna entre Vilanova i Vilafranca, no és cosa de dos dies, és antiga, antiquíssima hauria de dir
Malgrat haver-se conformat al voltant d’un castell, l’espai urbà de Cubelles no presenta la forma que caldria esperar: arredossat al voltant del castell com una lloca amb els seus pollets
La Geltrú, vet aquí la mare de Vilanova! La mare? Doncs si hem de fer cas a la llegenda de la fundació de la ciutat caldria dir més aviat el pare, oi? La Geltrú el pare de Vilanova
En el primer d’aquestes articles ja vam aclarir que Baix-a-Mar no és només el barri mariner de Vilanova, com tampoc la Geltrú no és només el barri medieval
Som al pic de l’hivern, fa pocs dies la Candelera ha fet baixar el sol a la carretera i de seguit entrarem al Carnaval del 2021, al qual enguany podrem glossar amb versots semblants al d’un altre remot i catastròfic carnaval
Amb aquests neologisme extravagant, però ben apropiat als costums lingüístics actuals, podríem batejar la part de la ciutat apareguda a ponent a partir de mitjans del segle XX
El procés de fer la Rambla de cap a cap (o potser caldria dir de cap a peus) de la vila, no va ser tan senzill que pugui semblar, va ser un llarg procés, un embaràs de molts més de nou mesos
Avui, la nostra història antiga la fem partir del segle XIII, quan el molt alt rei En Jaume, el Conqueridor, l’any 1274, accedí a donar-li carta de població
Aproximadament entre els segles XV i XVIII, la vella i modesta vila nova, va canviar de volum i d’orientació. Els pagesos i els menestrals associats a les feines agrícoles havien construït el seu eixample continuant l’orientació originària de l’antiga població: paral·lela a la línia del litoral
La Vila antiga s’estén de nord-est o a sud-oest o sigui de gregal a llebeig, o a garbí, al llarg de tres carrers principals, el denominat Major, el de Sant Antoni/Esglèsia, paral·lel al Major, per la banda de mar, i el del Mig
Aquest text -com de seguida us n’adonareu si continueu llegint- no serà verdaderament una guia a l’ús de les actuals, però sí que pretén guiar al lector cada quinze dies perquè, si li abelleix, pugui moure’s per la ciutat a través de l’espai històric local fossilitzat en l’urbanisme
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
