Voluntariat cultural

El voluntariat, o col·laboració desinteressada, és un fenomen molt arrelat al nostre país. Només cal veure el nombre d’esplais, ateneus, ongs, clubs d’esports de base, grups de teatre amateur... que trobem arreu del territori. Molt sovint, però, quan es parla de voluntariat només es pensa en el voluntariat social i, més recentment, en el mediambiental, molt importants, val a dir-ho, però no pas únics, per sort nostra i de la llengua i la cultura catalanes. Amb el terme voluntariat social em refereixo a entitats ben conegudes com poden ser Càritas, el Banc dels Aliments, la Creu Roja, i tantes ongs i fundacions que fan una feinada importantíssima, i més en els temps que corren, a favor dels migrants, els exclosos socialment, els desplaçats per guerres com la de Síria o d’Ucraïna... Amb el terme voluntariat mediambiental em refereixo a les nombroses associacions, ongs, entitats... que treballen per preservar i millorar el medi ambient, la vida dels animals..., i que cada vegada són més presents en l’àmbit local amb iniciatives com la neteja de lleres o de boscos, la cura d’animals abandonats...

Si m’ho permeteu, però, avui em centraré en un voluntariat molt menys visible, almenys als mitjans de comunicació, com és el voluntariat cultural, i més concretament en una de les seves branques, encara més desconeguda gosaria dir: la premsa local. El voluntariat cultural, com els altres voluntariats, té nombroses manifestacions. Pensem, per exemple, en iniciatives a favor de la llengua catalana com les que duen a terme entitats com la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua), la Plataforma per la Llengua (coneguda com l’ONG del català) o el Consorci per la Normalització Lingüística (pel seu programa “Voluntariat per la Llengua” ja hi han passat més de 100.000 parelles!); pensem en el món del teatre amateur, amb una vida tan llarga i tan productiva a tants i tants pobles de tots els Països Catalans, i amb una Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya tan activa; pensem en les nombroses entitats que anualment, sobretot al voltant de sant Jordi, organitzen concursos literaris i que, juntament amb els escolars, són la base, el planter, de tants escriptors que s’hi han estrenat; pensem... Però, com us he dit, em voldria centrar en la premsa local, que tant pes té a Catalunya i que també ha estat la pedrera de tants i tants periodistes. Aquesta premsa, en bona part agrupada a l’APCP (Associació Catalana de la Premsa Comarcal), que també inclou els mitjans comarcals com el nom indica, força més professionalitzats però també amb molts col·laboradors voluntaris, té una llarga tradició i es manté ben viva a pobles i ciutats de mides molt diferents. La dita associació ja es va fundar l’any 1980 i actualment la formen unes 140 publicacions, totes de pagament, un requisit imprescindible per formar-ne part, ja que es vol diferenciar clarament de la premsa gratuïta. A aquest reguitzell de publicacions encara hi hauríem d’afegir els butlletins municipals i programes de Festa Major, els de partits polítics i d’associacions diverses..., tots fets amb l’esforç, la generositat i el voluntarisme de tanta i tanta gent que ens estimem els barris, els pobles i les ciutats i que no ens fa res de dedicar un mica del nostre temps a activitats culturals que els enriqueixen, els fan més vius i més coneguts. Que per molts anys puguem gaudir d’aquest voluntariat cultural que ens fa ser una cultura una mica més rica, més viva i més universal a partir de la valoració d’allò que és local.

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)