Brams d’ase no pugen al cel

Heus ací un adagi català desconegut pel gran públic. Si el transcric al castellà, ja serà una altra història: "a palabras necias, oídos sordos". És el que s'escau amb el menfotisme i el desvergonyiment que fa palès el "presi" Pedro Sánchez en totes i cadascuna de les darreres "aparicions" o compareixences. Tant davant de la premsa, el parlament o el seu estol d'"escolans i palmeros". M'emprenya que ens tracti de babaus. Per sistema i per real decret.

Convenint que no em mereix cap mena de credibilitat el bisbe Argüello, accepto -per una vegada- que li toqui el crostó. I, si li pica, que es grati!. Al cap i a la fi, en Sánchez actua com un mossèn que ens etziba "homilies" infumables. Igual com si ell no "actués a la pel·lícula". Ja n'hi ha prou de mentides i de cinisme.

Els casos de corrupció, abusos sexuals i la malaptesa total d'ell i de tots els seus "acòlits" l'obliguen -sí o sí- a actuar "ipso facto". Sense escarafalls. El pols no li pot tremolar. Defugint xerrameques inútils i absurdes. "Res, non verba!".

Això és una crisi megalòmana. La seva solució no passa per emprar la fórmula "i tu més" als contrincants polítics. Com tampoc pretenent salvar els mobles bo i presumint de dades macroeconòmiques que les classes socials més vulnerables no arriben a copsar realment. Cal pensar en una moció de censura o una qüestió de confiança. Fins i tot, en l'avançament dels comicis. Si sortís la "pega" o el no-desig d'una victòria PP & VOX, doncs haurà estat el poble qui decideix. Si us plau, Sr. Sánchez, deixi's estar d'ambigüitats i circumloquis!.

No triant o ni tan sols escoltant alguna d'aquestes propostes, ja s'ho trobarà!. Avançar eleccions a Extremadura (21 de desembre), Aragó (8 de febrer), Castella-Lleó i Andalusia acabarà de rematar-lo. Pel camí, vulgui que no potser perdrà 2 ministres del govern que no reeixiran en l'intent d'esdevenir presidents d'una comunitat autònoma: Mª-Jesús Montero i Pilar Alegria. "Chi lo sa" si patirà idèntica sort Òscar Puente, en el supòsit provable d'ésser escollit candidat per Castella-Lleó. No oblidem que el cap de llista extremeny està més que "sentenciat" de bon principi, per raons ben òbvies.

En qualsevol cas, la inacció de no fer res i anar tibant de defensar-se amb "homilies" del tot patètiques i buides de contingut el menen a una agonia lenta i previsible. Ja cal que tingui ben present una famosa dita: "la muller del Cèsar, a més d'honrada, ha de semblar-ho".

Per acabar, que no compti tampoc amb benediccions papals, encara que el Sant Pare prepari un viatge a Espanya (l'any 2026, a la Sagrada Família gaudiniana), durant un any on pot passar de tot. Al temps...! De moment, jo albiro eleccions generals a la primavera. Amb un llegat immens "d'al·lèrgies".