Preguntes, ... i respostes?

El senyor Joaquim Millan Alegret va fer un escrit a Eix Diari, publicat el 28 del 12 de 2025, on parlava de les excel·lències de la Unió Europea.

Jo no voldria contradir les seves afirmacions ni posar en dubte els seus coneixements a l’entorn de la UE forjats durant any de relació estreta i orgànica. Jo no tinc aquests coneixements, però sí que segueixo els esdeveniments que succeeixen al meu entorn, i aquesta visió extensa del meu entorn em porta a formular-me algunes preguntes.

Unió Europea? Pot ser que diguem Unió Europea en lloc de dir el que realment s’està convertint: Comunitat Econòmica Europea?

Unió Europea? Podem parlar d’unió quan s’evidencien clares discrepàncies entre els països que la formen?

La UE ha crescut en nombre d’estats, però vol dir que no ha minvat en capacitat de gestió i de decisió?

Unió deu ser sumar esforços per assolir uns objectius comuns. Pot ser que hi hagi estats que restin esforços i dificultin l’esforç d’altres?

Tenim, crec, una UE que pren decisions i posteriorment sovint es desdiu. Qui és que decideix, els governants elegits o els poders econòmics que ningú ha triat i en canvi manen?

Més enllà de l’economia, com pot ser que la UE contempli pagar a països tercers per a enviar-hi els immigrants que els “fan nosa”?

La UE no hauria d’actuar d’aturador de la ultra dreta en lloc de flirtejar-hi, per molt maca que sigui la senyora Meloni, segons l’opinió del totpoderós Trump? La UE ha de mostrar-se tan submisa davant d’un president dels EEUU que ho vol manipular tot i aprofitar-se de tothom, fent servir eines absolutament antidemocràtiques?

Aquesta actitud de submissió de la UE la porta a tenir una major cohesió i força política i econòmica, o la porta cap a la irrellevància?

En el seu escrit “Quaranta anys d’Unió Europea: un camí compartit que ha transformat Espanya, Catalunya i el Garraf” afirma que “la integració europea ha estat clau en la modernització de les infraestructures, la consolidació democràtica, l’ampliació de drets i oportunitats i la creació d’un espai de cooperació i llibertat que ha contribuït a una societat més oberta i igualitària. Les seves afirmacions em suggereixen algunes preguntes”.

Segurament la integració europea ha estat clau en la modernització d’algunes infraestructures, tret de rodalies, que és la que més fem servir els habitants del Garraf. Em pregunto si la tendència a la ultra dreta que progressa dins de la UE representa una consolidació democràtica? Treure’s de sobre immigrants “venent-los” a països tercers, és una ampliació de drets i oportunitats? No és un punt de vista descaradament egocèntric? Realment la UE contribueix a crear un espai de llibertat i de cooperació? No serà una cooperació d’interessos que res no tenen a veure amb la llibertat? Veient el tancament sobre si mateixos que molts estats de la UE estan experimentant, segur que caminem cap a una societat més oberta i igualitària? És possible que les desigualtats que vivim actualment, en lloc de diluir-se, cada cop són majors i que la riquesa es concentra en unes poques mans, cada cop en menys?

No em considero ni em sento contrari a la Unió Europea, però em considero i em sento molt allunyat d’aquesta Unió Europea actual que més enllà del nom i dels interessos econòmics, té poc més per a oferir.

Entre tots, tots els que tenen poder de decisió, estan fent un món on la força és qui dóna i treu la raó. En cas de dubte podem consultar la opinió de Rússia i Ucraïna; de Xina i Taiwan; Estats Units i Veneçuela; Israel i Palestina... I la Unió Europea i la ONU s’ho miren, parlen i no fan.