De promeses i projectes de fum

Fa uns dies, llegia en aquest mateix diari un article del 17/08/2026 sobre un tema que ha revifat: la possibilitat de limitar la contaminació acústica en els municipis per on passa el tren.

En l'article s'informa del rebuig de l'Ajuntament a la darrera proposta d'ADIF per solucionar aquest tema. El redactat indica:

"La posició municipal es manté la línia defensada l'any 2020, quan el Ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció contrària a la primera proposta d'ADIF.

A finals d'abril de 2025, l'empresa pública va presentar als municipis afectats una revisió del projecte, que reduïa l'alçada de les pantalles respecte de la proposta inicial, però mantenia el plantejament de fons: utilitzar les barreres acústiques com a principal mesura per reduir l'impacte sonor del ferrocarril.

L'Ajuntament considera que aquesta estratègia no té prou en compte les característiques urbanes de cada municipi i recorda que la normativa sobre contaminació acústica prioritza actuar sobre la font emissora abans que sobre la propagació del soroll".

El regidor Llobet afegeix:

"Entenem que això és una imposició, que s'hauria de treballar cas per cas, municipi per municipi i solució per solució. En algun lloc la pantalla pot tenir sentit, però en altres llocs pensem que té un impacte enorme sobre el paisatge urbà"

I segueix:

"La implantació de les barreres sòniques a més implicaria la cessió de terreny municipal amb la consegüent pèrdua d'espai públic, reducció de voreres, accessibilitat i places d'aparcament".

Podeu llegir si us interessa, l'article complet en aquest enllaç.

La revifalla d'aquest tema, m'ha animat a fer recerca en l'hemeroteca per veure com ha evolucionat el projecte d'insonoritzar el pas del tren per Vilanova i la Geltrú.

És evident que tenir l'estació al centre de la ciutat (on abans era el centre del poble), és un avantatge. Només cal comparar-ho amb els pobles del Maresme per on passa l'R1.

Però com moltes vegades passa, els avantatges tenen efectes col·laterals. El tren fa soroll quan travessa la ciutat.

Quan es va construir la via (allà per l'any 1881) pocs trens hi passaven, i menys en direcció cap a Cubelles, tot i la derivació posterior fins a la Pirelli.

Per això i perquè el tren era senyal de progrés, tot i "les fumarades i les pitades i les pistonades de les bieles" que comentava en aquesta mateixa secció l'Ignasi Riera en el seu article: "L'escuma dels dies"

Però les circumstàncies han canviat, i força. Actualment, passen uns 140 trens diaris de Rodalies, a més de Regionals i de Mitjana distància, és dir una freqüència mitjana d'un tren cada 15 minuts, de les 5 del matí a 12 de la nit. I de tant en tant, per canvis en la infraestructura, o ves a saber per què, hi passen uns trens de mercaderies sorollosament esplèndids.

L'any 2002, el vilanoví Josep Piqué, en un gloriós i no prou recordat brindis al Sol, va fer córrer una magnífica idea: "Piqué, ministre de Ciència i Tecnologia, aposta perquè s'elimini la via del tren del paisatge de Vilanova. El Ministeri de Foment ja està estudiant les diferents alternatives per fer subterrània la via en cada tram". Llavors l'alcalde de la ciutat era en Sixte Moral.

Naturalment, d'això no n'ha passat res.

Uns deu anys després, i davant de l'obligatorietat que té l'Estat espanyol (en compliment de la normativa europea) de limitar la contaminació acústica que ocasionen els trens al passar pels nuclis urbans, ADIF va proposar com a única solució, instal·lar mampares acústiques.

L'equip de govern de l'Ajuntament, presidit en aquell moment per l'alcaldessa Olga Arnau, juntament amb uns quants municipis de l'R2 Sud afectats pel tema, s'hi oposà amb arguments semblants als al·legats anteriorment:

"L'acció prioritària hauria de ser la reducció del soroll en origen, és a dir, actuar preventivament en els propis vehicles i en els carrils per contenir les vibracions i el soroll.

Les accions possibles, entre d'altres, passarien per la renovació sistemàtica de la flota de ferrocarrils per nous vagons silenciosos, o la modernització del sistema de frenada i substitució dels bogis estàndard per d'altres silenciosos.

En segon lloc, caldria reduir la propagació del soroll. En aquest cas seria plantejar altres mesures correctores com barreres molt baixes però molt properes al principal focus emissor de soroll de rodament (contacte roda-carril).

Finalment, caldria també reduir el soroll al receptor amb la insonorització dels habitatges afectats per la contaminació acústica".

Sembla obvi que ni ADIF ni RENFE s'avindran a les demandes de l'Ajuntament de millora del material rodant, i molt menys -pura fantasia- a millorar l'aïllament dels edificis.

Donat que, com és evident des de la Plaça de la Vila no es senten els trens, i, en canvi, sí que el senten i força els veïns afectats, semblaria assenyat fer una consulta popular entre aquests veïns, explicant les alternatives i indicant les possibilitats reals, les seves conseqüències i els terminis per implementar-les.

Sense anar més lluny l'Ajuntament de Sitges, segons informació del 20/10/2004, també d'aquest medi, va arribar a un acord amb RENFE-ADIF per fer el "tancament amb pantalles sòniques dels trams col·lindants (confrontants) amb la via, en funció dels usos urbanístics existents". De moment no se'n sap res més d'aquest acord.

Tot aquest tema em fa pensar en la dita castellana: "Lo Mejor es enemigo de lo Bueno", o com diríem en català, "Qui tot ho vol tot ho perd!".