Com canvien les ciutats. Per arreglar una roda has de sortir-ne, i anar on abans feien ciment
Obren el supermercat taronja al “Nou Hospitalet”, aquell barri de pisos altíssims, lletgíssims i caríssims per la gent de fora que vol veure el mar. Els han fet un súper perquè no hagin de creuar la via i no tinguin cap necessitat d’anar a la ciutat
No m’imagino una ciutat moderna on els cotxes siguin tan importants i els cossos lents i fràgils com el meu, tan poc. Al Japó, ser gran és un valor. Aquí, vint-i-cinc segons és el temps just per morir atropellada
De cuques n’hi ha hagut de tota mena: llargues, curtes, fines i gruixudes, petites i grosses, avorrides i bellugadisses, aquestes són les que més m’han agradat. Als 80 n’hi havia desenes, les veies per tot arreu quan hi havia festa
Avui he agafat el tren per darrera vegada. Com que des de fa uns mesos és gratis, m’he dedicat a anar amunt i avall
Una ciutat que tanca
Soc la Dolors Vilanova, i avui us vull parlar del pa
Tot i que Vilanova i Sitges, Sitges i Vilanova estan l’una al costat de l’altra i només les separen 5 quilòmetres, un parell o tres de cales i cinc minuts de tren, el 12 d’agost uns tindran eclipsi solar total i els altres no
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local