Poemes des de Catalunya / Poesie dalla Catalogna

Aquest passat dia 30 de juny de 2026, a la llibreria Alibri, de Barcelona, i a càrrec de la professora universitària Laura Borràs i Castanyer, que ha estat Presidenta del Parlament de Catalunya, va ser presentada en edició bilingüe català / italià, l’antologia Poemes des de Catalunya / Poesie dalla Catalogna.

Publicada en la Collana Corte dei Poeti a Gilgamesh Edizioni, els poetes d’aquest primer lliurament (hi ha intenció de continuïtat en confegir una antologia amb autors clàssics) han estat escollits per la professora, traductora i poeta Montserrat Gallart. En el seu pòrtic, Montserrat Gallart informa de l’espurna que va fer néixer aquesta rica col·laboració amb els poetes de Màntua Stefano Iori, Rosa Pierno i Carla Villagrossi, que el juliol de 2023 van participar a les Àgores Poètiques que Gallart organitza cada estiu a Cadaqués amb la noble intenció de fer conèixer de manera àmplia i oberta la poesia catalana contemporània. El pont entre Màntua i Catalunya va ser Maria Cucurella, activa participant amb les seves intervencions musicals a les Àgores Poètiques.

Poemes des de Catalunya / Poesie dalla Catalogna, que parteix de poetes que han participat a les Àgores poètiques, és el resultat d’un projecte cultural que ha donat forma a una antologia que interessi tant a estudiosos universitaris com al públic amant de la poesia en general, per bé que una antologia poètica és sempre una obra singular en el seu gènere. Una antologia respon a una tria que determina la fisonomia del recull. Laura Borràs s’hi va referir com «una simfonia de veus, una construcció de sentit a través dels poemes escollits, i una invitació a la descoberta dels poetes», en aquest cas passant pel pont de la traducció.

Un conjunt d’autors, doncs, i els poemes triats, ha proporcionat un paisatge poètic que en la seva gravidesa i diversitat hi convergeixen els elements que li donen una unitat. Amb la llengua catalana com a eix, la cultura catalana i l’imaginari col·lectiu que se’n deriva ha alimentat les branques de l’arbre que ha fet créixer els fruits dels dotze poetes escollits per aquesta ocasió. Anys amunt, anys avall, els poetes pertanyen a la mateixa generació o, si es vol, un temps contemporani, ja que tots ells són poetes en actiu llevat de Joan Margarit, Maria Mercè Marçal i Anna Dodas que ja ens van deixar, Marçal i Dodas massa prematurament. En l’Antologia es troben, a més dels poetes esmentats, la veu poètica de Carles Duarte, Francesc Parcerisas, Teresa Costa-Gramunt, Manuel Forcano, Mercè Voltas, Jordi Virallonga, Montserrat Gallart, Olga Xirinacs i Eduard Sanahuja.

El volum s’acompanya d’un text dels poetes italians Rosa Pierno, Stefano Iori i Carla Villagrossi, coordinadors de la feina d’edició. De manera destacada en el text parlen de la poesia catalana com «d’un compromís, testimoniatge i resiliència» amb la seva història, cultura i identitat. Així és des de la poètica de cadascú. Els autors participants en aquesta Antologia compartim el desig de cultivar, recrear amb imaginació  i mantenir la llengua que ens identifica personalment i col·lectivament per com cada persona i cada llengua dona al món la seva cosmovisió.

El professor universitari Francesco Ardolino signa el text d’introducció a l’Antologia Poemes des de Catalunya / Poesie dalla Catalogna. En la seva qualitat de professor i vicepresident de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans, després de fer un repàs de les precedents antologies de poesia catalana traduïda a l’italià, invita els lectors a aprofundir en la lectura dels poemes escollits, ja que, segons Ardolino, «les antologies són reculls de textos i no pas d’autors: la feina de qui ha curat aquesta edició va consistir en la selecció dels poemes i en la constitució d’una harmonia entre les composicions».

Aquesta harmonia, que Laura Borràs també va qualificar de preciós «trencadís» pel diàleg que s’estableix entre poetes i poemes entre les semblances i els contrastos, és obra de la curadora, Montserrat Gallart, que ha fet una feina exquisida tant en la tria dels poemes com en la traducció. Amb el seu treball inspirat i rigorós, des de la llengua catalana els poemes triats han trobat la bella i cisellada forma amb què els poetes de l’Antologia serem llegits en llengua italiana. Com la regraciem, ja que, tal com crec, la veritable llengua comuna és la traducció, la forma més respectuosa amb la diversitat de llengües i identitats, tan nacionals com personals.