I ara a executar-los

Ha costat, però finalment Catalunya té pressupostos. El govern Illa ha tirat endavant els seus primers comptes. L’any passat no va ser possible, i enguany després d’una presentació fallida per falta d’acords, una negociació entre PSC, ERC i Comuns, i també amb aportacions col·laterals del govern de Madrid, ha fet possible que el Govern tiri endavant els comptes públics.

Aquesta és, sens dubte, una bona noticia, ho és perquè disposar d’un pressupost aprovat et permet una estabilitat i una capacitat de “maniobrar”, molt més àmplia, i a més poder actuar políticament i per tant tirar endavant temes pendents que millorin el país, però també és una bona noticia pel govern IIla ja que això, aquesta aprovació, li permetrà treballar amb molta més tranquil·litat i encarar la segona part de al legislatura amb més força, i amb possibilitat de desplegament de projectes.

Ja sabem que el pressupost  és la definició real de la voluntat política i també que es la concreció numèrica i econòmica dels propòsits del govern. I quan aquests pressupostos són fruit d’acord parlamentari entre tres forces i òbviament es recullen també bona part de les propostes que han fet els negociadors en el decurs de la negociació. Tenir possibilitat d’influir en les polítiques públiques que aquestes xifres comporten és important i permet ser molt més exigent.

El pressupost compleix els compromisos que queden explicitats en el “full de ruta” del govern i posen èmfasi en aquelles polítiques que donen qualitat als serveis de proximitat i d’igualtat i alhora es veuen ampliats amb les insercions  d’acció política, que són fruit del pacte. I ja se sap que un pacte no recull el 100% del que tothom hi aporta sinó que es tracta de sortir amb un mínim denominador comú i apuntant, així mateix, real voluntat de control sobre els desplegament polític de les xifres pactades.

Aprovar uns pressupostos és important perquè permet garantir el bon funcionament d'una administració, empresa o organització. Permet assumir els costos de les polítiques i per tant es pot planificar amb més seguretat la inversió i el creixement dels serveis públics. I alhora per que l’administració no es paralitzi i hi hagi claredat a l’hora de veure a on van a parar els nostres diners i com es redistribueixin. Els Pressupostos de la Generalitat pel 2026 són els pressuposts més expansius que s’han fet fins ara, amb un puja d’una mica més del 20 % respecte a l’anterior. Són 49.162 milions d'euros, deu-n’hi-do.

Això pressuposa que es poden dedicar quantitats importants als temes més necessaris. I si és, com diuen, el pressupost més expansiu de la història de la Generalitat haurà de permetre reforçar els serveis públics, la inversió i, sobretot, preparar el país per als reptes de la propera etapa política. Cal confiar en que es noti en les inversions però també en la quotidianitat. Les xifres més importants es dediquen a Sanitat amb 13.800 M€ per reforçar el sistema públic de salut i la contractació de prop de 6000 nous professionals, en despesa desprès ve educació, amb 8.300 M€ que hauran de possibilitar un acord amb els mestres per resoldre el conflicte que ve de lluny amb els professionals i és una amenaça per la qualitat de les nostres escoles. El tercer gran apartat amb més de 4.000 milions és el que fa referència a Drets Socials, des de la tendència fins a aportacions a residències, així mateix hi ha una partida important a habitatge per seguir amb el compliment del compromís dels 50.000 habitatges de caràcter públic.

Ens semblen doncs uns pressupostos amb clara vocació socials i amb voluntat de respondre als grans reptes que té el país: educació, sanitat, drets de ciutadania. Són unes xifres que han de garantir la continuïtat i millora dels serveis públics.

Aprovar el pressupost és molt important però un cop ja tens les xifres de que disposes per fer política cal executar-los, del contrari tot plegat no serveix de res. I executar-lo també té les seves dificultats però és la manera de complir els compromisos previs contrets amb els grups que t’han donat suport però també amb el compromís que representen amb la ciutadania.

I manta vegades hem vist que l’execució pressupostària quedava en xifres irrisòries respecte a les aprovades.

La llarga negociació ens ve a dir que aconseguir unes xifres pel pressupost no ha estat fàcil, ara la seva implantació hauria de ser més àgil i sobretot fer que la ciutadania percebi que ha valgut la pena la llarga negociació. Aprofitar que es tenen pressupostos per donar un pas endavant en els servis públics, i en l’habitatge.

Agafar velocitat en l’execució pressupostària podrà compensar els anys que hem estat sens tenir-ne.

Aprovar-los es important, i molt, però executar-los ho és encara més.