DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 24 d'agost de 2019
Que pensaria de tot plegat un ciutadà que arribés d’un viatge a l’espai i no es posés en mans dels opinadors professionals dels mitjans de comunicació?
Miro al calendari amb una certa preocupació. Estem a quatre setmanes de l’onze de setembre i, com diria la meva àvia, el més calent és a l’aigüera
Finalment, l’atzucac de la Comunitat de Madrid sembla que ha trobat el desllorigador. Demostrant que el camí iniciat a Andalusia i continuat a la regió de Murcia i a la ciutat de Madrid, no era tan impossible com ens volien fer creure els líders del PP, Ciutadans i Vox
Un cop constatat el paral·lelisme que permet fer l’analogia, no té massa sentit seguir furgant la ferida. Europa s’ha indignat, pel que sembla, quan el nou govern de Madrid ha anunciat que es volia carregar la iniciativa “Madrid Centro” que, tot i no ser per tirar coets, intentava fer alguna cosa en benefici del medi ambient
Em pregunto per què no es pot investir Sánchez i començar a fiscalitzar-lo l’endemà? Realment és millor seguir marejant la perdiu i tornar a les urnes mentre els altres, els Trump interessats en el caos, fan tot el possible perquè pugem el darrer graó?
El CIS fa una enquesta per saber quin és el govern que preferim per aquest estat de les nostres penes i treballs. Però fa una petita malifeta que li permet deixar content a qui li paga el sou en aquest moment
Ignoro si acabarem tenint governs definitius (a tots els nivells) o anirem a unes noves eleccions que fins i tot podrien ser catalanes vist el darrer ensurt de la Diputació de Barcelona
És evident que la facilitació del comerç entre la major part de l’antiga Hispanoamèrica i la Unió Europea, tindrà un perjudicat entre nosaltres. El sector de la pagesia, que veurà els nostres mercats envaïts pels productes del con sud
Amb un interior (Alt Penedès i Anoia) en mans de Junts per Catalunya (amb Pere Regull i Marc Castells) i una costa (Garraf i Baix Penedès) repartida entre ERC i PSOE (amb Olga Arnau i Kenneth Martínez), no sembla que l’entesa i la cooperació hagin de ser els motors de la política global
qui li pot retreure a un Ajuntament menor que pacti repartir-se el govern dos anys cada partit?. Potser ja va essent hora de separar els procediments donant un protagonisme diferent als pobles
La maniobra és clara. Oferir a un delerós Sánchez la possibilitat de ser president d’Espanya a canvi d’una petita tempesta de piscina al discret territori navarrès
Si els tribunals son senars i amb vot de qualitat del president, perquè no hi ha una mesura similar a les eleccions preveient situacions com la de la vila penedesenca?
Que els partits s’oblidin de manar. D’imposar les seves idees, millors o pitjors, per la força dels seus vots. Els agradi o no, estan obligats a fer camí en comú, a moure’s en una direcció que potser no és del tot la seva
Tinc la sensació que, en la nostra política, comença a haver-hi més partits, subpartits, grups i subgrups que parcel·les de poder. I, diguem-ho clar, de què serveix un partit si no mana?
Les eleccions municipals semblen, a primer cop d’ull, les més importants. Fins i tot més que les generals. Els problemes que s’hi debaten son els que més de prop ens afecten. No endebades son els de casa
Mentre hi hagi gent que permeti que una “trola” infumable es converteixi en una mentida digerible, en un “fet alternatiu”, no dubteu que seguirem patint-les. I més en període electoral. De guionistes no en manquen
Els ciutadans ja hem complert amb el poc que se’ns demana habitualment. Ja hem anat a les urnes i hem donat la nostra opinió. I el primer que cal dir és que ho hem fet de manera exemplar. I en especial a Catalunya
El debat com a eina de reflexió serena està, malauradament, passant a millor vida enfront la discussió abrandada. Els arguments cada cop motiven menys. La contundència, la insistència o el crit estan guanyant clarament la partida. I la política no és això, oi?
El ciutadà, atabalat per tanta cridòria inútil, acaba oblidant els seus propis desitjos, les seves aspiracions legítimes, i cau en el parany de votar amb la víscera més que amb el cervell
La situació del “brexit” de Gran Bretanya no és fàcil d’entendre. Però sí que deixa unes quantes lliçons de democràcia que faríem bé d’aplicar a casa nostra
Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
